El Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC), en una resolució de 8 de maig de 2026, ha resolt un cas confirmant que la percepció de dividends després d’una reestructuració empresarial no implica, per si mateixa, l’existència d’un avantatge fiscal abusiu.
L’assumpte analitzat té l’origen en una empresa familiar dedicada a la fabricació i comercialització de maniquins. La societat estava participada al 50% per dos germans a través d’una holding comuna que actuava com a capçalera del grup.
L’any 2013, cadascun dels germans va aportar la seva participació del 50% a una societat holding pròpia, aplicant el règim especial de neutralitat fiscal previst per a les operacions de reestructuració empresarial (règim FEAC).
Posteriorment, una d’aquestes holdings va percebre dividends per un import aproximat d’1,77 milions d’euros, procedents en gran part de reserves que ja existien abans de la reestructuració.
Davant aquesta situació, la Inspecció Tributària va considerar que l’operació tenia com a finalitat principal evitar la tributació que hauria correspost als socis persones físiques si haguessin percebut directament aquests dividends a l’IRPF.
Un dels aspectes que el TEAC considera especialment rellevants és el destí efectiu dels fons percebuts. La holding receptora dels dividends no va mantenir els recursos de forma passiva ni els va distribuir immediatament als seus socis. Per contra, va destinar aproximadament 1,9 milions d’euros a adquirir la participació del 50% que l’altre germà mantenia a la holding familiar original.
Aquesta operació va permetre concentrar indirectament el 100% del grup empresarial sota una sola branca familiar, fet que evidenciava una finalitat organitzativa i empresarial real.
La resolució conclou que la simple existència de dividends percebuts després d’una operació acollida al règim FEAC no permet presumir automàticament l’existència d’un frau o d’un conflicte en l’aplicació de la norma tributària.
Segons el Tribunal, cada operació ha de ser analitzada en el seu conjunt, valorant si existeixen motius econòmics vàlids que justifiquin la reorganització societària.
En aquest cas, la posterior adquisició de les participacions de l’altre germà, la reorganització de la propietat i la concentració del control empresarial acreditaven una finalitat econòmica real més enllà de qualsevol possible avantatge fiscal.