No qualsevol acord signat pel treballador impedeix reclamar posteriorment

Quan una empresa i un treballador signen un acord després d’un acomiadament, és habitual que aquest inclogui una renúncia a futures reclamacions. Però aquesta renúncia no sempre és suficient perquè el conflicte quedi definitivament tancat.

Així ho ha recordat el Tribunal Suprem en una recent sentència de 10 de juny de 2026 (STS_2660_2026), en què analitza quan un acord transaccional té realment eficàcia alliberadora i quan, en canvi, el treballador pot continuar impugnant l’acomiadament.

L’empresa va acomiadar disciplinàriament un treballador i, el mateix dia, ambdues parts van signar un acord privat. En aquest document:

• l’empresa reconeixia la improcedència de l’acomiadament;
• oferia una indemnització de 20.000 euros, inferior a la que legalment li corresponia;
• el treballador acceptava aquesta quantitat i declarava que, un cop percebuda, es consideraria totalment saldat i renunciaria a qualsevol reclamació futura.

No obstant això, també es preveia que aquest acord es formalitzaria posteriorment davant el servei de conciliació administrativa. Quan va arribar aquest acte de conciliació, el treballador no va ratificar l’acord i va presentar demanda per acomiadament improcedent.

El Tribunal Suprem confirma la sentència del TSJ de Catalunya i considera que, en aquest cas concret, l’acord privat no tenia eficàcia alliberadora suficient.

La clau és que el document contenia clàusules contradictòries:

• d’una banda afirmava que produïa efectes des del moment de la seva signatura;
• però, al mateix temps, condicionava determinats efectes al que succeís posteriorment en l’acte de conciliació administrativa.

Aquesta contradicció generava una incertesa interpretativa que impedia entendre que el treballador hagués renunciat de manera clara i definitiva a exercir accions judicials.

La sentència aprofita per resumir quins requisits ha de reunir un acord transaccional perquè pugui impedir una reclamació posterior del treballador.

Entre d’altres, destaca que:

• el contingut ha de ser clar i sense contradiccions;
• les quantitats pactades han d’estar degudament desglossades;
• ha d’existir una autèntica voluntat transaccional entre les parts;
• el treballador ha de prestar un consentiment lliure i informat, sense pressió ni precipitació;
• és preferible que existeixi un marge temporal suficient entre l’acomiadament i la signatura del document;
• el pacte no pot quedar condicionat a una futura ratificació si es pretén que tingui eficàcia immediata.