El Tribunal Suprem aclareix que la jubilació parcial no esdevé efectiva pel sol fet de complir els requisits legals, sinó que requereix també la formalització del contracte de relleu per part de l’empresa.
El pronunciament estableix que el dret a percebre la pensió de jubilació parcial s’activa en el moment en què es formalitza el contracte de relleu i no des de la data en què el treballador sol·licita l’accés al règim o acredita que compleix les condicions d’edat i cotització.
Segons el Tribunal, la jubilació parcial no constitueix un dret automàtic unilateral, sinó una situació jurídica que exigeix un acord recíproc entre empresa i treballador. La norma preveu la simultaneïtat entre la reducció de jornada del treballador que accedeix a la jubilació parcial i la contractació d’una persona rellevista. Sense aquesta formalització, el mecanisme no es perfecciona.
La conseqüència pràctica és rellevant: encara que el treballador reuneixi tots els requisits legals, l’efectivitat de la jubilació parcial queda condicionada a la decisió empresarial de formalitzar el contracte de relleu. Fins que aquest pas no es produeix, la relació laboral continua en règim ordinari, amb jornada completa i sense dret a percebre la pensió parcial.
La sentència posa sobre la taula un debat jurídic i organitzatiu de fons. D’una banda, es reconeix que l’empresa necessita un marge per planificar la substitució i reorganitzar l’activitat. De l’altra, es planteja si el compliment dels requisits legals hauria de generar un dret exigible amb efectes immediats, evitant eventuals demores que puguin comportar un impacte econòmic per al treballador.