Jubilació flexible: què cal saber?

La jubilació flexible es configura com una modalitat que permet compatibilitzar la percepció d’una pensió de jubilació ja reconeguda amb la realització d’un treball a temps parcial, amb una reducció proporcional de la pensió.

Aquesta figura, regulada principalment per la Llei General de la Seguretat Social i el Reial decret 1132/2002, es manté vigent i reforçada per les darreres reformes, que apunten a fomentar fórmules d’envelliment actiu.

Què és la jubilació flexible?

Es tracta d’una situació en què una persona ja pensionista pot reprendre o iniciar una activitat laboral a temps parcial, mantenint la pensió amb una reducció proporcional segons la jornada treballada. A diferència d’altres figures, no és una forma d’accés a la jubilació, sinó un règim de compatibilitat posterior.

Requisits per accedir-hi: 

• Ser titular d’una pensió de jubilació contributiva ja reconeguda
• Formalitzar un contracte de treball a temps parcial
• Comunicar prèviament l’activitat a l’entitat gestora
• Acceptar la reducció proporcional de la pensió
• Respectar el règim d’incompatibilitats
• La jornada laboral ha d’estar entre el 25% i el 75% respecte d’una jornada completa.

Compatibilitats i limitacions:

• Compatible amb prestacions com incapacitat temporal o naixement i cura de menor
• Incompatible amb pensions d’incapacitat permanent derivades de l’activitat posterior
• Fora d’aquest supòsit, la norma general continua sent la incompatibilitat entre pensió i treball.

Efectes sobre la pensió:

• La pensió no s’extingeix, sinó que es redueix proporcionalment
• En cessar l’activitat, es recupera íntegrament
• Les noves cotitzacions poden millorar la pensió futura
• Aquestes cotitzacions poden fins i tot permetre recalcular la base reguladora o modificar el percentatge aplicable.

Obligacions i riscos:

És imprescindible comunicar prèviament l’activitat laboral. Si no es comunica, es considera prestació indeguda i pot implicar reintegrament de quantitats i eventuals sancions administratives

Tendència i context normatiu:

La normativa més recent (Reial decret llei 11/2024) reforça aquesta modalitat i preveu revisar-ne els requisits per afavorir-ne l’ús, en línia amb les polítiques d’envelliment actiu. Tot i això, el seu ús pràctic continua sent més limitat que altres figures com la jubilació activa o parcial.