Una nova resolució del Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC) concreta un aspecte rellevant en l’aplicació del règim fiscal especial de reestructuracions societàries: quan una holding rep beneficis procedents d’una societat operativa, el destí posterior d’aquests recursos pot ser determinant per valorar si s’ha consumat l’avantatge fiscal considerat abusiu. La reinversió efectiva en activitats empresarials pot tenir, per tant, una incidència directa en la regularització.
La creació d’una societat holding és una operació habitual en processos de reorganització empresarial, especialment en grups familiars. Pot permetre ordenar participacions, facilitar el relleu generacional, separar activitats o canalitzar recursos cap a nous projectes empresarials.
Aquestes operacions poden acollir-se, si compleixen els requisits establerts legalment, al règim especial de fusions, escissions, aportacions d’actius i bescanvis de valors —conegut com a règim FEAC—, que permet diferir la tributació de determinades plusvàlues.
Ara bé, l’aplicació d’aquest règim no depèn únicament de l’estructura formal de l’operació. L’Administració tributària pot qüestionar-lo quan considera que l’operació té com a principal objectiu el frau o l’evasió fiscal.
La resolució del TEAC de 8 de maig de 2026 analitza què succeeix quan, després d’una aportació de participacions a una holding, aquesta rep recursos procedents dels beneficis acumulats prèviament a la societat operativa.
El simple fet que aquests recursos arribin a la holding no implica necessàriament, per si sol, que s’hagi consumat l’abús fiscal que es pretén corregir. Cal analitzar també quin ús se’n fa posteriorment.
En termes generals, el TEAC considera especialment rellevant distingir entre dues situacions:
En aquest segon supòsit, la reinversió pot permetre considerar que, per l’import efectivament reinvertit, no s’ha consumat l’abús fiscal, perquè els beneficis generats per una activitat empresarial han acabat destinant-se a una altra activitat empresarial.
A part, la resolució també deixa clar que no n’hi ha prou amb acreditar que la holding ha realitzat alguna inversió. El contribuent ha de poder demostrar que existeix una relació entre els recursos rebuts i la seva posterior reinversió en una activitat econòmica. A més, el TEAC estableix diferents criteris que s’han de tenir en compte per valorar aquestes operacions. Entre d’altres, cal analitzar la naturalesa empresarial de la inversió, la traçabilitat dels recursos i el moment en què s’ha produït la reinversió.
Sobre aquest últim aspecte, el Tribunal no estableix un termini concret i predeterminat. Parla d’un “termini raonable”, que s’haurà de valorar segons les circumstàncies de cada cas. Amb caràcter general, però, considera que les inversions haurien d’haver-se realitzat —o estar suficientment acreditat que es trobaven en curs— abans de l’inici del procediment de comprovació corresponent.
A part, l’aplicació de la clàusula antiabús ha de corregir l’avantatge fiscal indegut, però no pot provocar que una mateixa renda acabi tributant dues vegades en la mateixa persona física.
Això pot passar, per exemple, si l’Administració ja ha regularitzat en l’IRPF del soci els beneficis que havien arribat a la holding i, posteriorment, aquesta mateixa holding distribueix aquests recursos al soci en forma de dividends.
El TEAC estableix que, si es pot acreditar que es tracta dels mateixos recursos i que el soci ja ha tributat per ells, s’han d’efectuar els ajustos necessaris per evitar aquesta sobreimposició.
En definitiva, la resolució posa de manifest que, en les reestructuracions empresarials, no només és important justificar el motiu econòmic de l’operació inicial, sinó també poder acreditar què succeeix posteriorment amb els recursos generats per l’activitat empresarial.