A Catalunya, els fills del cònjuge o de la parella estable poden beneficiar-se d’un tractament fiscal assimilat al dels fills en l’impost sobre successions i donacions. Aquesta equiparació, però, no els converteix en legitimaris.
En les famílies amb fills de relacions anteriors, la voluntat de deixar patrimoni als fills de la parella requereix una planificació específica. El vincle familiar i afectiu pot ser molt estret, però cal concretar jurídicament com es vol que aquestes persones participin en l’herència. La normativa catalana preveu una assimilació fiscal entre una persona i els fills del seu cònjuge o de la seva parella estable. Tanmateix, aquesta assimilació regula la tributació de la transmissió, sense crear per si mateixa un dret a rebre l’herència o a reclamar la legítima.
La legítima és el dret que la llei reconeix a determinades persones a obtenir un valor patrimonial en la successió. D’acord amb el Codi civil de Catalunya, són legitimaris els fills de la persona difunta, per parts iguals, amb els supòsits de representació previstos legalment. Si no hi ha descendents que hagin sobreviscut, la llei reconeix aquest dret als progenitors, amb les excepcions que estableix. La quantia global de la legítima és una quarta part de la base calculada segons les regles del Codi civil de Catalunya. Aquest percentatge correspon al conjunt dels legitimaris, no a cadascun individualment.
Els fills del cònjuge o de la parella estable que no siguin també fills de la persona difunta, per naturalesa o adopció, no tenen dret a la seva legítima pel sol vincle amb la parella. Si es vol que rebin patrimoni, cal preveure una atribució successòria adequada, com ara nomenar-los hereus o establir un llegat, respectant els drets dels legitimaris.
L’article 634-2 del Codi tributari de Catalunya assimila les relacions amb els fills del cònjuge o de l’altre membre de la parella estable a les relacions entre ascendents i fills, a efectes de l’impost sobre successions i donacions.
Les instruccions de l’Agència Tributària de Catalunya recullen aquesta assimilació per aplicar les reduccions per parentiu en les herències. Així, quan correspon aquest tractament:
Aquestes quantitats redueixen la base imposable: no són una bonificació directa de l’import a pagar. El resultat de la liquidació depèn també dels altres elements i requisits de l’impost. L’assimilació prevista legalment es refereix als fills de la parella. Per tant, no s’ha d’estendre automàticament als seus néts o a altres familiars: cada relació requereix determinar el tractament fiscal que li correspon.