La Resolució 5/2026 aclareix quins immobles computen per determinar la condició de gran tenidor a Catalunya. Revisar el patrimoni de l’adquirent abans de formalitzar una compra és essencial per calcular-ne el cost fiscal.
La fiscalitat d’una adquisició immobiliària depèn també del patrimoni que ja té el comprador. A Catalunya, la compra d’habitatges per part de persones físiques o jurídiques amb la consideració de gran tenidor està subjecta, amb les excepcions previstes, a un tipus del 20% en la modalitat de transmissions patrimonials oneroses de l’ITP.
La Resolució 5/2026 de la Direcció General de Tributs i Joc concreta els efectes de les modificacions introduïdes per la Llei 11/2026 en aquesta definició. Les precisions afecten les operacions meritades a partir del 14 de juliol de 2026.
D’una banda, els habitatges situats en sòl rústic, com les masies, queden exclosos del còmput. Des d’aquesta data, només es consideren els immobles urbans d’ús residencial, tant dins com fora de les zones tensionades.
De l’altra, els habitatges en municipis declarats de mercat residencial tensionat es comptabilitzen conjuntament, encara que pertanyin a zones declarades diferents. Per tant, la distribució dels immobles entre aquestes zones ja no impedeix assolir el llindar de cinc habitatges.
Per exemple, una societat propietària del 100% de tres habitatges en una zona tensionada i de dos en una altra arriba al llindar de cinc amb el còmput conjunt. Si adquireix un altre habitatge en una operació subjecta a transmissions patrimonials oneroses, aquesta condició pot comportar l’aplicació del tipus del 20%.
Per a les empreses i els particulars amb patrimoni immobiliari, aquests criteris poden modificar el cost previst d’una adquisició i les necessitats de finançament associades. L’anàlisi prèvia ha de tenir en compte la data de l’operació, la naturalesa i la ubicació dels immobles, les titularitats i les possibles excepcions aplicables.