El Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC) ha unificat criteri en una resolució de 25 de març de 2026 (Resolució 5861/2025) que aclareix una qüestió freqüent en els procediments tributaris: què passa quan Hisenda notifica directament al contribuent malgrat que aquest hagi designat un representant o assessor per gestionar les seves comunicacions amb l’Administració.
La resolució conclou que, en determinades circumstàncies, la notificació continua sent vàlida encara que no s’hagi practicat al representant designat.
L’assumpte té origen en un procediment tributari iniciat d’ofici per l’Administració. Durant la seva tramitació, el contribuent havia designat un representant voluntari perquè actués davant Hisenda.
Quan l’Administració va dictar la resolució final del procediment, la notificació no es va enviar al domicili del representant, sinó directament al domicili fiscal del contribuent.
Davant aquesta situació, es plantejava si la notificació havia de considerar-se nul·la o ineficaç pel simple fet de no haver estat practicada al representant designat.
La Llei General Tributària reconeix el dret dels obligats tributaris a actuar mitjançant representant i també estableix les regles generals de notificació administrativa. En els procediments iniciats d’ofici, l’article 110.2 de la Llei General Tributària permet practicar notificacions al domicili fiscal del contribuent, al del seu representant, al centre de treball, al lloc on desenvolupi la seva activitat econòmica o en qualsevol altre lloc adequat per garantir-ne la recepció.
Tradicionalment, això havia generat dubtes sobre si l’Administració estava obligada a utilitzar sempre el domicili del representant quan aquest havia estat formalment designat.
El TEAC considera que la designació d’un representant no converteix automàticament en invàlida qualsevol notificació practicada directament al contribuent. Segons la resolució, el que realment importa és si la notificació ha complert la seva finalitat principal: que l’interessat hagi tingut coneixement efectiu de l’acte administratiu i hagi pogut exercir els seus drets de defensa.
Per aquest motiu, la notificació mantindrà la seva eficàcia encara que no s’hagi intentat prèviament al domicili del representant, sempre que s’acrediti que el contribuent va rebre la comunicació o va tenir una possibilitat real de conèixer-la.
El Tribunal recorda que els defectes formals no sempre comporten la nul·litat de les actuacions administratives. En conseqüència, el fet que Hisenda no respecti el domicili designat per a notificacions constitueix una irregularitat formal, però aquesta circumstància només tindrà transcendència jurídica quan provoqui una indefensió efectiva al contribuent.
Per contra, si la comunicació arriba al seu destinatari i aquest pot reaccionar dins dels terminis legalment establerts, la notificació es considerarà vàlida.