Quan una persona mor i deixa diners en comptes bancaris, els hereus no poden disposar-ne automàticament pel sol fet d’haver acreditat la seva condició d’hereus. La Sentència 216/2026, de 28 de maig, de l’Audiència Provincial de Madrid, avala que l’entitat financera pugui mantenir els fons retinguts mentre no s’hagi completat correctament la tramitació de l’herència i verificat la documentació i les signatures necessàries per garantir els drets de tots els hereus.
Cal tenir present, però, que la legislació catalana en matèria de successions es diferencia en alguns aspectes de la regulació del Codi civil espanyol. Ara bé, en relació amb la gestió dels saldos bancaris d’una persona difunta, les consideracions sobre la necessitat que l’entitat financera disposi de la documentació i de les garanties suficients per procedir al repartiment dels fons resulten igualment aplicables, sens perjudici de les particularitats que, en cada cas, derivin del dret successori català.
La gestió dels comptes bancaris és un dels tràmits habituals en qualsevol successió i, també, un dels que pot generar més dubtes. Quina documentació pot exigir el banc? N’hi ha prou amb demostrar que som hereus? Pot l’entitat negar-se temporalment a entregar els diners si falta la signatura d’un dels interessats? La recent Sentència 216/2026, de 28 de maig, considera justificada la cautela de les entitats financeres quan encara no disposen de les garanties suficients per executar correctament l’adjudicació dels saldos. En aquest sentit, cal diferenciar dues qüestions: una cosa és tenir reconeguda la condició d’hereu i una altra haver formalitzat correctament l’acceptació, partició i adjudicació de l’herència.
L’entitat financera pot requerir la documentació necessària per comprovar la successió i identificar les persones legitimades per rebre els saldos. Habitualment, aquest procés pot requerir el certificat de defunció, el certificat d’actes d’última voluntat, el testament o la declaració d’hereus i la documentació relativa a l’acceptació, partició i adjudicació de l’herència. També cal acreditar, quan sigui procedent, el compliment de les obligacions tributàries vinculades a la successió.
Aquestes exigències no tenen únicament una finalitat formal. El banc ha d’evitar efectuar pagaments que puguin perjudicar els drets d’altres hereus o que no s’ajustin a l’adjudicació realitzada.
D’altra banda, l’entitat financera també pot demanar comprovar l’autenticitat de les signatures dels hereus quan aquesta verificació sigui necessària per executar l’adjudicació. L’acceptació i partició d’una herència no sempre s’ha de formalitzar mitjançant escriptura pública. En determinades circumstàncies es pot documentar privadament.
Ara bé, si s’utilitza un document privat, el banc ha de poder comprovar que ha estat efectivament subscrit per les persones que hi consten. Per aquest motiu, pot requerir el reconeixement o l’autenticació de les signatures abans de repartir els diners. Aquesta comprovació permet garantir que les persones que han d’intervenir en la partició hi han prestat realment el seu consentiment i redueix el risc que l’entrega dels fons sigui posteriorment qüestionada.
Què passa si algun dels hereus viu a l’estranger? La residència a l’estranger d’un dels hereus no impedeix completar la successió, però pot requerir mecanismes específics per acreditar-ne la identitat, representació o signatura.
La mateixa resolució contempla que aquestes comprovacions es puguin efectuar sense necessitat que tots els hereus compareguin simultàniament davant l’entitat. Quan una persona resideix fora d’Espanya, es poden utilitzar els mecanismes notarials o consulars corresponents per acreditar la seva intervenció. El que resulta determinant és que l’entitat disposi de garanties suficients sobre l’autenticitat de la documentació abans de procedir a l’entrega dels diners.
La sentència no reconeix una facultat genèrica del banc per retenir indefinidament els diners d’una herència. El que avala és que l’entitat pugui ajornar-ne l’entrega mentre existeixin tràmits o comprovacions necessàries pendents que impedeixin executar l’adjudicació amb garanties. Per tant, cal distingir entre una demora injustificada i una retenció motivada per la necessitat d’acreditar correctament la successió.
Les exigències del banc han de tenir una justificació vinculada a la tramitació de l’herència i a la protecció dels drets dels diferents interessats. Si tota la documentació requerida està correctament aportada i no existeixen altres impediments, la situació seria diferent i caldria valorar les circumstàncies concretes.
Quan existeixen diversos hereus, la falta de documentació d’un d’ells pot impedir que s’executi l’adjudicació si aquesta requereix la intervenció de tots. No sempre és suficient, per tant, que una part dels hereus tingui la documentació preparada o que sigui possible calcular matemàticament quina quantitat correspon a cadascú.
Seguint el criteri de l’Audiència Provincial de Madrid, el que cal valorar és si el banc disposa de tots els elements necessaris per executar el repartiment sense comprometre els drets de la resta de persones interessades.
Haver liquidat l’Impost sobre Successions i Donacions és un tràmit necessari quan correspon, però això no significa per si sol que els diners hagin de quedar automàticament disponibles. El banc encara ha de comprovar la legitimació dels hereus i la documentació que determina com s’adjudiquen els saldos. El compliment de les obligacions fiscals, per tant, no substitueix l’acceptació, partició i adjudicació de l’herència ni les comprovacions que l’entitat hagi de realitzar.