Hisenda posa el focus en les despeses deduïbles més problemàtiques dels autònoms

El Consejo para la Defensa del Contribuyente (CDC), organisme adscrit al Ministeri d’Hisenda, ha reconegut oficialment el que molts assessors fiscals ja advertien: la deducció de despeses dels treballadors autònoms s’ha convertit en un autèntic laberint normatiu que genera inseguretat i conflictes amb l’Administració.

Segons un informe recent del CDC, molts professionals desconeixen quina documentació han de conservar per justificar correctament les seves despeses davant d’una comprovació tributària. Aquesta situació, sumada a la disparitat de criteris entre oficines gestores, ha provocat que nombrosos autònoms optin per no deduir despeses legítimes per por a inspeccions o sancions.

A més, el problema té repercussions directes en la cotització a la Seguretat Social, ja que des del nou sistema per trams —basat en els rendiments nets declarats—, qualsevol despesa no deduïble pot alterar el càlcul de les quotes.

Els sis tipus de despeses més conflictives

L’informe identifica sis categories on la prova de la deducció resulta especialment complexa:

• Vehicles: només deduïbles si s’usen exclusivament per a l’activitat, fet que en la pràctica només afecta professions com comercials o transportistes.
  
• Subministraments domèstics: l’ús professional de la llar només permet deduir el 30% sobre la part proporcional dels metres destinats a treball.
  
• Transports: viatges, taxis o peatges solen ser qüestionats si no s’acredita clarament la seva relació amb l’activitat.
  
• Manutenció: tot i estar regulada, sovint es rebutja per manca de proves sobre la seva vinculació laboral.
  
• Atencions a clients: deduïbles fins a l’1% de la facturació, però molt controlades per la seva subjectivitat.
• Telefonia mòbil: només es permet la deducció total si hi ha línies separades per a ús personal i professional.