El Tribunal Suprem ha unificat doctrina i ha confirmat que les empreses no estan obligades a continuar abonant complements o millores voluntàries de la incapacitat temporal un cop superats els 365 dies de baixa, excepte quan el conveni col·lectiu aplicable estableixi de manera expressa i inequívoca aquesta obligació. A partir d’aquest llindar temporal, la prestació passa a ser gestionada directament per la Seguretat Social i el contracte entra en una situació de suspensió tècnica especial que exclou, amb caràcter general, el deure empresarial de complementar-la econòmicament. L’empresa manté l’obligació de cotitzar, però deixa d’estar vinculada, amb caràcter general, al deure de complementar econòmicament aquesta prestació.
El Tribunal posa l’accent en el fet que els complements d’incapacitat temporal solen estar associats al sistema de col·laboració empresarial en la gestió de la baixa. Quan aquest sistema s’extingeix, també ho fa el compromís empresarial, tret que el conveni col·lectiu estableixi una obligació autònoma que s’estengui més enllà dels dotze mesos. En absència d’aquesta previsió expressa, no es pot exigir a l’empresa la continuïtat del complement.
En aquest sentit, el Suprem rebutja qualsevol pròrroga automàtica d’aquest cost, ja que suposaria una ampliació injustificada de les obligacions de l’empresari, no prevista ni a l’Estatut dels Treballadors ni a la Llei General de la Seguretat Social. La resolució destaca la importància de la seguretat jurídica, tant per a les empreses com per a les persones treballadores, a l’hora de delimitar amb precisió l’abast temporal d’aquestes obligacions.