El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (sentència de 10 de juny de 2025) ha considerat que no existeix acomiadament quan és la persona treballadora qui manifesta la seva voluntat de posar fi a la relació laboral, encara que utilitzi termes impropis com “els papers de l’acomiadament”. En aquest cas, el tribunal entén que hi va haver dimissió voluntària.
El cas analitzat parteix d’una conversa de WhatsApp entre una treballadora i la seva empresa, en què la primera va escriure literalment: “no estic d’acord amb les normes de l’empresa, em prepares els papers del comiat”. L’empresa va donar per entesa la seva voluntat de cessar, va tramitar la documentació de baixa voluntària i va comunicar-ho per burofax.
Posteriorment, la treballadora va presentar una demanda per acomiadament, però tant el jutjat social com el TSJ van desestimar-la. Segons la resolució, la iniciativa de finalitzar el contracte va partir clarament de la treballadora, i la seva comunicació, encara que informal, expressava una voluntat ferma i inequívoca de rescindir la relació laboral.
El tribunal recorda que, encara que el treballador no pugui “demanar els papers de l’acomiadament” en sentit jurídic, aquesta expressió —en el context i amb la resposta immediata de l’empresa— és suficient per entendre que es tracta d’una dimissió i no d’un acomiadament.
Aquesta sentència reforça la importància de comunicar de manera clara i formal qualsevol decisió sobre la continuïtat laboral, especialment en temps en què les converses per missatgeria instantània poden tenir valor probatori davant dels tribunals.