Concurrència de convenis col·lectius: què passa quan se solapen?

El Tribunal Suprem ha aclarit una qüestió fonamental en matèria de negociació col·lectiva: què passa quan dos convenis de diferents àmbits —per exemple, un autonòmic i un estatal— es poden aplicar sobre la mateixa unitat de negociació?

Segons la sentència 597/2025, de 17 de juny, la norma general és inequívoca: mentre un conveni col·lectiu estigui vigent, no pot coexistir-ne un altre que reguli el mateix àmbit. Només hi ha dues excepcions:

• quan existeix un pacte en contrari establert en acords interprofessionals o en convenis estatals/autonòmics, o
• quan resulta aplicable la prioritat del conveni d’empresa.

El criteri que guia aquesta regla és el principi “prior in tempore, potior in iure”: el conveni que entra en vigor primer té prioritat i deixa en suspens qualsevol altre que se li superposi mentre continuï vigent.

La sentència també aclareix una distinció essencial:

• La vigència és el període inicial pactat (o prorrogat expressament) en què el conveni té plena eficàcia.
• L’ultraactivitat, en canvi, és el temps posterior a l’expiració en què les clàusules del conveni continuen aplicant-se provisionalment fins que n’hi hagi un de nou.
  

El Suprem estableix que la prohibició de concurrència només s’aplica durant la vigència, però no en fase d’ultraactivitat.