Recentment, el Tribunal Suprem ha establert un criteri reforçat per delimitar quan una persona en excedència per cura de fills pot accedir a la prestació contributiva per desocupació.
Segons la sentència de 4 de juliol de 2025, la persona treballadora en excedència per cura de fills que formalitza una relació laboral temporal i en finalitza el contracte contra la seva voluntat no pot accedir immediatament a la prestació d’atur si no ha sol·licitat prèviament el reingrés en l’empresa de la qual està en excedència. Això és clau, perquè en aquest cas l’excedència no és voluntària sinó protegida per llei i acompanya d’un dret automàtic al reingrés, sense necessitat de vacant.
Aquest posicionament busca evitar l’ús instrumental de l’excedència per accedir a l’atur —el que es consideraria contrària a l’esperit de la norma— i protegeix la sostenibilitat del sistema de protecció per desocupació.
L’excedència per cura de fills es regula a l’article 46.3 de l’Estatut dels Treballadors, fins que el menor té 3 anys. Durant el primer any, el lloc de treball queda reservat; posteriorment, s’ha de reincorporar a un lloc de la mateixa categoria o grup professional equivalent. El dret a tornar és incondicional i immediat, i no depèn de vacants disponibles.
Per accedir a la prestació d’atur després de finalitzar una relació laboral externa, la persona ha d’estar en “situació legal de desocupació”, cosa que implica no tenir vinculació laboral efectiva i haver sol·licitat reingrés —davant el SEPE— a l’empresa originària.