El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya aclareix que el permís per força major previst a l’article 37.9 de l’Estatut dels Treballadors permet absentar-se del treball per hores, i no necessàriament per jornades completes, amb la possibilitat de crear una bossa d’hores equivalent a un màxim de quatre dies anuals, d’acord amb el que estableixi el conveni col·lectiu o un acord amb la representació legal de les persones treballadores.
Aquest permís, dins del límit de quatre dies anuals, és retribuït, d’acord amb la doctrina de l’Audiència Nacional. A més, la retribució no pot excloure conceptes salarials de manera que generi discriminacions indirectes per raó de sexe, en línia amb el que estableix la normativa europea en matèria d’igualtat.
Un altre aspecte clau és que no es pot exigir a la persona treballadora un avís previ per exercir aquest dret. La norma únicament preveu, si escau, la justificació posterior del motiu de l’absència, sens perjudici del que puguin regular els convenis col·lectius o els acords d’empresa.
La sentència subratlla que la negociació col·lectiva o els plans d’igualtat poden concretar, ampliar o delimitar tant l’ús de la bossa d’hores com els requisits d’acreditació de les causes que justifiquen l’absència.
Finalment, el TSJ de Catalunya resol que el permís de l’article 37.9 no només s’aplica quan la necessitat sobrevé un cop iniciada la jornada laboral, sinó també quan la situació de força major es produeix abans de l’entrada al treball, sempre que concorrin els requisits d’urgència familiar per malaltia o accident.
Aquesta interpretació reforça el caràcter finalista del permís i el vincula directament amb la conciliació de la vida familiar i professional, evitant lectures restrictives que en limitarien l’efectivitat.