La reforma reforça l’accessibilitat, amplia la protecció de les persones cuidadores i modifica el sistema de suports a l’autonomia personal.
El 23 d’octubre de 2026 va entrar en vigor la Llei 4/2026, d’1 d’octubre, que modifica la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i la Llei de dependència. La norma desplega el mandat de l’article 49 de la Constitució i situa l’autonomia personal, la inclusió i l’accessibilitat al centre de la regulació. La reforma abasta des de l’accés a l’ocupació fins als serveis de cura i els suports per viure a la comunitat.
Una de les novetats laborals és la modificació de l’article 40.2. Les mesures d’adaptació del lloc de treball i d’accessibilitat s’estenen als cònjuges, parelles de fet i familiars fins al segon grau de consanguinitat de persones amb discapacitat que en tinguin cura.
L’obligació s’ha de valorar segons cada situació, excepte quan representi una càrrega excessiva per a l’empresa. Aquesta valoració ha de considerar els costos, els ajuts públics disponibles i la dimensió i el volum de negoci de l’organització.
En la gestió empresarial, recomanem establir un circuit per rebre aquestes peticions, identificar la necessitat concreta, estudiar alternatives i documentar la resposta. Una anàlisi fonamentada permet compatibilitzar les necessitats de la persona treballadora amb l’organització de l’activitat i facilita la prevenció de conflictes.
La reforma reconeix expressament l’accessibilitat universal com a dret. El seu abast inclou els espais físics, la informació, la comunicació, els productes i els serveis. El Ministeri de Drets Socials remarca que aquesta garantia vincula tant les administracions com les entitats privades.
Per això, una revisió empresarial de l’accessibilitat hauria de considerar qüestions com l’accés a les instal·lacions, la comprensió de les instruccions, els canals d’atenció o les eines de treball. Com a criteri de gestió, convé identificar les barreres que poden dificultar la participació de persones amb necessitats diferents.
La norma també explicita que la no realització d’un ajust raonable constitueix discriminació per raó de discapacitat.
La reforma incorpora la protecció dels drets de les persones amb discapacitat davant els riscos de la intel·ligència artificial, especialment els relacionats amb els biaixos i la discriminació. El Reial Patronat sobre Discapacitat destaca que la tecnologia ha de contribuir a la inclusió i respectar l’autonomia i la dignitat de les persones.
Des d’una perspectiva preventiva, recomanem que les empreses que utilitzen eines automatitzades en selecció, avaluació o gestió de personal revisin si aquestes poden generar barreres o resultats discriminatoris. La supervisió dels criteris emprats és especialment rellevant quan una decisió pot afectar l’accés a l’ocupació o la trajectòria professional.
La llei assimila el grau I de dependència a una discapacitat del 33%, i els graus II i III al 65%, en els àmbits legalment previstos. Tanmateix, estableix expressament que aquesta assimilació no s’aplica en l’àmbit tributari.
Abans d’aplicar un benefici vinculat a la discapacitat, cal comprovar els requisits específics de la norma que el regula i l’acreditació exigida. Aquesta comprovació és rellevant per evitar traslladar automàticament l’equiparació a deduccions o altres avantatges fiscals.
Els centres especials d’ocupació passen a denominar-se empreses per a la inclusió laboral de les persones amb discapacitat. Les entitats d’iniciativa social adopten també la nova denominació.
Segons el Ministeri de Treball, la reforma reforça el reconeixement de l’economia social i preveu expressament la participació de cooperatives d’iniciativa social i altres entitats del sector. En les empreses d’iniciativa social, els beneficis s’han de destinar a crear oportunitats d’ocupació i a millorar la competitivitat i l’activitat d’economia social.
La reforma amplia els recursos per facilitar que les persones puguin mantenir el seu projecte de vida i rebre una atenció ajustada a les seves preferències. Entre les mesures destaquen:
També se suprimeix el règim estatal d’incompatibilitats entre prestacions, tot i que es mantenen els règims autonòmics vigents. Per tant, la combinació concreta de serveis i prestacions s’ha de comprovar segons la regulació aplicable.
La llei preveu desenvolupaments reglamentaris, entre els quals un marc de referència sobre ajustos raonables i la regulació de l’ocupació personalitzada. Cal distingir aquests mandats de les disposicions que ja han entrat en vigor.
Des de Consultoria Bosch recomanem revisar els procediments d’adaptació dels llocs de treball, els criteris de resposta a les persones cuidadores i la documentació acreditativa necessària en cada cas.
