El Tribunal Suprem, en la Sentència 467/2026, de 6 de maig, ha reiterat que els salaris de tramitació no s’han d’abonar en quantia bruta, sinó després d’aplicar les corresponents retencions d’IRPF i les cotitzacions a la Seguretat Social que legalment corresponguin.
La resolució aclareix una qüestió que sovint genera discrepàncies en fase d’execució de sentències o d’acords judicials i confirma que les obligacions fiscals i de cotització continuen existint encara que el pagament es produeixi mesos o anys després dels salaris que substitueixen.
Els salaris de tramitació són les quantitats que compensen els salaris que la persona treballadora hauria percebut des de la data de l’acomiadament fins a la seva readmissió o fins a la resolució definitiva del conflicte en determinats supòsits previstos legalment.
Tot i que el seu abonament acostuma a produir-se de forma acumulada i amb posterioritat als fets, jurídicament mantenen la mateixa naturalesa salarial que les retribucions ordinàries.
La sentència destaca que si l’empresa abonés l’import íntegre sense practicar les retencions corresponents podria veure’s obligada posteriorment a assumir de la seva pròpia butxaca imports que legalment corresponien a la persona treballadora.
A més, l’incompliment de les obligacions de retenció pot comportar interessos, sancions i altres responsabilitats davant l’Administració Tributària i la Seguretat Social.
El Tribunal Suprem recorda que les obligacions de retenció no desapareixen perquè el pagament provingui d’una sentència, d’un acord judicial o d’una fase d’execució.
Quan es produeix l’abonament dels salaris de tramitació, s’han d’aplicar els mateixos criteris que s’haurien aplicat si aquells salaris s’haguessin pagat en el seu moment de forma ordinària.