Recentment, la Secció 15 de l’Audiència Provincial de Barcelona ha emès una sentència rellevant sobre el termini de prescripció de l’acció restitutoria de les despeses de préstecs hipotecaris, prenent en consideració la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del passat 25 de gener.
Es recalca que l’acció per reclamar les despeses és prescriptible i que el veritable problema radica en fixar el dia a partir del qual comença a córrer el termini de prescripció (dies a quo). La sentència entén que, després del pronunciament del TJUE, el dies a quo no es produirà fins que quedi acreditat que el consumidor ha pogut conèixer que té dret a reclamar. La referència al consumidor no ha de comprendre’s referida a un consumidor concret, sinó a un consumidor informat, atent i perspicaç.
La sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona determina que el dies a quo per al còmput de la prescripció es situa a principis de 2017, quan hi va haver una gran difusió sobre els drets dels consumidors en matèria de despeses hipotecàries. Aquesta difusió va ser motivada per la sentència del Tribunal Suprem del 23 de desembre de 2015, la qual cosa va generar una gran quantitat de litigis en aquest període.
S’ha d’esmentar que aquesta sentència és especialment rellevant, ja que la dicta l’òrgan que va plantejar la qüestió prejudicial que va motivar la sentència del TJUE. No obstant això, la sentència no determina si s’aplica el Codi Civil o el Codi Civil de Catalunya en aquest cas, deixant oberta la possibilitat d’aplicar una norma o una altra.