El Tribunal Suprem, en la seva Sentència 1084/2025, de 13 de novembre, estableix que el còmput dels permisos retribuïts per hospitalització i defunció previstos a l’Estatuto de los Trabajadores només té sentit en dies de treball.
El Tribunal estableix que, encara que l’article 37.3 b) i b bis de l’Estatut dels Treballadors no indiqui expressament si els dies són naturals o laborables, la interpretació correcta és que els permisos s’han de gaudir en dies laborables.
Concretament conlou: “el permís només és concebible si es projecta sobre un període en què existeix obligació de treballar, ja que, en cas contrari, perdria el seu sentit principal, que és “absentar-se del treball”. Així, gaudir un permís en un dia festiu o no laborable no compleix la finalitat legal del permís retribuït, perquè aquell dia ja no existeix obligació de prestar serveis.
El Tribunal Suprem reforça aquesta interpretació acudint també al dret europeu, i en concret a l’article 6 de la Directiva (UE) 2019/1158, relativa a la conciliació de la vida familiar i professional. Aquesta norma estableix de manera expressa que els permisos per a la cura s’han de gaudir en dies laborables, criteri que ha de guiar la interpretació del dret intern.
A partir d’aquest criteri jurisprudencial els permisos per hospitalització (art. 37.3 b ET) i els permisos per defunció (art. 37.3 b bis ET) s’han de computar en dies laborables, iniciant-se el gaudi el primer dia en què la persona treballadora hagi d’anar a treballar després del fet causant.