El Tribunal Suprem ha establert doctrina sobre diversos aspectes fonamentals en els acords de treball a distància, amb la recent Sentència 1514/2025. Principals novetats:
Encara que el conveni col·lectiu no estableix criteris específics, l’empresa té igualment l’obligació legal de compensar totes les despeses que generi el treball a distància (article 7.b) de la Llei de Treball a Distància – LTD). A més, no es pot eludir aquesta obligació per «silenci» del conveni.
L’empresa no pot obligar els treballadors a utilitzar el seu correu electrònic o telèfon personal per a la feina, excepte en casos puntuals d’urgències del servei justificades. Les empreses han de proveir tots els equips i canals de comunicació necessaris.
Qualsevol política d’ús de dispositius fora d’horari laboral ha de ser pactada amb la representació legal de les persones treballadores. Si l’empresa imposa condicions de desconnexió sense consulta prèvia, aquestes seran nul·les.
Les clàusules que limiten l’opció del treballador per tornar al treball presencial o que renuncien a reclamacions d’indemnització en cas de reversió per part de l’empresa es consideren abusives en contractes d’adhesió.