L’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys és inconstitucional quan no es produeix un augment del valor del terreny des de l’adquisició fins a la seva transmissió.
El Tribunal Constitucional, en Sentència de 11 de maig de 2017, ha declarat la inconstitucionalitat d’alguns articles del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que disposa que la base imposable de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana es determinarà aplicant al valor del terreny (valor cadastral en el moment de la meritació) un percentatge que, al seu torn, és el resultat de multiplicar el coeficient establert per l’Ajuntament pel nombre d’anys de generació de l’increment.
El Tribunal ha conclòs que l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana no és, amb caràcter general, contrari a la Constitució. Ho és únicament en aquells supòsits en que se sotmeten a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica, és a dir: en les que no es produeix un augment del valor del terreny des de l’adquisició fins a la seva transmissió.
Aquells subjectes passius que, durant la tinença hagin tingut una pèrdua del valor del terreny, si van presentar autoliquidació i no s’ha produït la prescripció -quatre anys des que va finalitzar el termini voluntari de pagament- podran recuperar l’Impost pagat sol·licitant la rectificació de l’autoliquidació i la devolució d’ingressos indeguts. Els que tinguin obert un procediment de revisió, podran aportar la sentència de l’Alt Tribunal.