La Llei 2/2026, de 29 de juliol, introdueix canvis importants en el règim dels professionals col·legiats que exerceixen per compte propi i que, en lloc de cotitzar al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), estan adscrits a una mutualitat de previsió social alternativa.
La reforma, en vigor des de l’1 d’agost de 2026, busca donar resposta a les situacions d’insuficiència de cobertura detectades en determinats col·lectius de mutualistes i apropar progressivament la seva protecció a la que ofereix el sistema públic de Seguretat Social.
Entre les principals novetats hi ha l’augment progressiu de les aportacions mínimes, la fixació de prestacions mínimes, noves obligacions de transparència per a les mutualitats i, especialment, la creació d’una passarel·la excepcional i voluntària que permetrà a determinats mutualistes traspassar els drets econòmics acumulats al RETA.
La normativa afecta els professionals col·legiats que exerceixen una activitat per compte propi i que, d’acord amb la normativa aplicable al seu col·lectiu, poden utilitzar una mutualitat de previsió social com a alternativa al RETA.
Es manté la possibilitat de quedar exempts de l’alta al RETA per als professionals que optin, o haguessin optat, per incorporar-se a una mutualitat constituïda abans del 10 de novembre de 1995 i que compleixi els requisits legals per actuar com a alternativa al règim d’autònoms.
També es manté el caràcter irrevocable d’aquesta opció en els termes previstos legalment: qui podia incorporar-se a la mutualitat i no ho va fer en el moment corresponent no pot exercir posteriorment aquesta opció.
Una de les novetats de la reforma és el reconeixement exprés que els professionals integrats en una mutualitat alternativa gaudiran dels mateixos drets i assumiran les mateixes obligacions que l’ordenament jurídic atribueixi amb caràcter general als treballadors autònoms, sempre que el finançament d’aquests drets no depengui estrictament de les cotitzacions efectuades al RETA.
L’objectiu és reduir les diferències de protecció derivades del fet d’haver optat per un sistema alternatiu a la Seguretat Social.
La reforma modifica també els requisits que han de complir les prestacions de les mutualitats alternatives.
Quan una prestació es percebi en forma de renda, en el moment de produir-se la contingència coberta el seu import no podrà ser inferior al 100% de la quantia mínima inicial establerta per a la pensió equivalent del sistema de la Seguretat Social o, si és superior, a l’import previst per a les pensions no contributives.
A més, aquestes prestacions s’hauran d’actualitzar anualment en els mateixos termes que les prestacions corresponents del sistema públic.
Quan la prestació es percebi en forma de capital, la seva quantia tampoc podrà ser inferior a l’import capitalitzat de la renda mínima que resultaria exigible en aquell moment.
Es tracta, per tant, d’un canvi important destinat a garantir que l’elecció d’una mutualitat alternativa no comporti en el futur uns nivells de cobertura insuficients.
La millora de les prestacions va acompanyada d’una equiparació progressiva de les aportacions.
La llei estableix que també es considerarà complerta l’exigència relativa a les prestacions mínimes quan les quotes abonades pel mutualista siguin equivalents al 100% de la quota que resultaria d’aplicar el tipus general de cotització per contingències comunes del RETA a la base mínima corresponent al tram de rendiments nets del professional.
Per determinar aquestes aportacions, per tant, també es tindran en compte els rendiments nets del professional, seguint una lògica similar a l’actual sistema de cotització dels treballadors autònoms.
La implantació serà progressiva:
Quan correspongui, també es tindrà en compte la quota reduïda prevista per als treballadors autònoms.
Per poder calcular les aportacions en funció dels ingressos reals, la llei preveu que l’Agència Tributària faciliti a les mutualitats alternatives la informació tributària necessària sobre els rendiments nets dels professionals.
Aquesta transmissió d’informació s’haurà de fer mitjançant procediments telemàtics i automatitzats.
La informació haurà de permetre diferenciar els rendiments corresponents a activitats subjectes a cotització al RETA dels vinculats a l’activitat professional coberta per la mutualitat.
Els mecanismes concrets d’intercanvi d’aquesta informació encara s’hauran de determinar reglamentàriament.
La Llei 2/2026 reforça de manera significativa les obligacions d’informació de les mutualitats.
Les entitats autoritzades per actuar com a alternatives al RETA hauran d’elaborar cada sis mesos un informe clar i transparent sobre els fons dels seus mutualistes i la seva evolució.
Entre altres dades, aquest informe haurà d’incloure informació sobre el valor actuarial actual de la renda inicial corresponent als fons acumulats, calculat amb criteris contrastables i equitatius, així com sobre les operacions realitzades que puguin comportar costos per als mutualistes.
També s’hauran de facilitar els documents necessaris perquè el mutualista pugui comprendre les operacions efectuades i l’activitat desenvolupada per la mutualitat.
Paral·lelament, les mutualitats hauran de remetre a la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions la documentació necessària perquè aquesta pugui efectuar una supervisió continuada de la seva situació financera i comptable, la seva solvència, els riscos assumits i el compliment de la normativa.
Una de les mesures més destacades de la reforma és la creació d’una passarel·la excepcional i voluntària cap al RETA.
Els professionals col·legiats que, abans de l’entrada en vigor de la llei, estiguin o hagin estat integrats en una o diverses mutualitats alternatives podran sol·licitar individualment la transferència a la Tresoreria General de la Seguretat Social dels drets econòmics acumulats corresponents a les aportacions realitzades en substitució del RETA.
Aquesta transferència permetrà transformar els drets econòmics acumulats en períodes reconeguts de cotització al règim d’autònoms, d’acord amb les regles que estableix la nova normativa i amb el desenvolupament reglamentari pendent.
La decisió és voluntària, però té conseqüències importants i caldrà valorar individualment si resulta convenient en funció de la trajectòria professional i de cotització de cada mutualista.
La passarel·la no és d’aplicació immediata, ja que requereix un desenvolupament reglamentari que concreti les condicions de la transferència i la conversió dels drets econòmics acumulats en períodes cotitzats.
La llei estableix que aquest reglament s’ha d’aprovar en un termini màxim de tres mesos.
Una vegada entri en vigor el reglament, els mutualistes que compleixin els requisits disposaran d’un termini d’un any per presentar la sol·licitud.
Per tant, serà especialment important estar pendents de l’aprovació d’aquest desenvolupament reglamentari, ja que serà el que permetrà conèixer amb precisió el procediment i els efectes econòmics de cada possible transferència.
La normativa estableix també determinades exclusions. No podran utilitzar aquest mecanisme les persones que ja tinguin la condició de pensionistes d’un règim públic o de la mateixa mutualitat alternativa. S’estableix, però, una excepció per a aquelles persones que percebin únicament una pensió de viduïtat.
Aquest és un dels aspectes més importants de la reforma.
La transferència no implica una equivalència automàtica entre els diners acumulats a la mutualitat i els anys de cotització al RETA.
Per calcular els períodes que finalment es reconeixeran, es prendrà com a referència la base mínima de cotització que hauria correspost al professional si durant aquell període hagués estat integrat al RETA.
Sobre aquesta base s’aplicarà un coeficient de millora situat entre el 0,67 i el 0,87, destinat a tenir en compte les contingències que la mutualitat no hagués cobert.
El desenvolupament reglamentari serà especialment rellevant per concretar com s’aplicarà aquest mecanisme en cada situació.
La llei incorpora també mesures específiques per a determinats col·lectius a l’hora de calcular la futura pensió de jubilació.
En el cas dels professionals que haguessin iniciat la seva activitat abans del 10 de novembre de 1995, quan arribi el moment de reconèixer la pensió de jubilació es podrà computar cada mes complet cotitzat a una mutualitat de previsió social substitutiva com un mes complet d’alta al RETA.
Aquest còmput comprèn el període durant el qual el professional va estar obligatòriament integrat en aquella mutualitat, fins al moment en què aquesta va adquirir el caràcter d’alternativa al RETA.
La norma també introdueix una previsió específica per als mutualistes que tinguin 52 anys o més a 31 de desembre de 2026.
En aquests casos, cada mes complet d’alta i cotització en una mutualitat alternativa es podrà computar com un mes complet d’alta al RETA.
Aquest reconeixement, però, té una finalitat concreta: s’aplica únicament per determinar el percentatge aplicable a la base reguladora quan s’accedeixi a la jubilació a l’edat ordinària legalment exigida.
Aquest és probablement un dels aspectes que més haurà de valorar qualsevol professional abans d’acollir-se a la passarel·la.
La transferència dels drets econòmics acumulats comportarà l’enquadrament obligatori i irreversible al RETA per a l’activitat professional que hagi motivat aquesta transferència.
Per tant, una vegada efectuada l’operació, el professional no podrà tornar al sistema alternatiu per aquella mateixa activitat.
La normativa estableix, a més, que les operacions econòmiques derivades de la transferència estaran exemptes de tributació.
La reforma també preveu una solució específica per a professionals que havien estat integrats en mutualitats alternatives en el passat.
Els professionals col·legiats que haguessin causat baixa en una mutualitat alternativa abans que aquesta implantés un sistema de capitalització individual i que no arribin als quinze anys de cotització a la Seguretat Social podran subscriure, per una sola vegada, un conveni especial.
Aquest conveni permetrà computar períodes d’activitat anteriors a la baixa en la mutualitat, amb un màxim de cinc anys.
El termini i les condicions concretes per formalitzar-lo hauran de ser determinats pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
La nova normativa també regula la possibilitat que les mutualitats concedeixin prestacions socials vinculades a les seves operacions d’assegurança, sempre que compleixin determinats requisits financers, comptables i d’autorització.
En el cas concret de les mutualitats que mantinguin el seu caràcter alternatiu al RETA, les prestacions socials que decideixin concedir cada any s’hauran de destinar prioritàriament a millorar les prestacions econòmiques per jubilació, dependència, incapacitat permanent, viduïtat o orfandat de persones en situacions especials de vulnerabilitat.
La reforma no tanca definitivament el debat sobre el futur d’aquest model.
La llei estableix que el Govern haurà d’elaborar un informe d’avaluació del règim d’alternativitat de les mutualitats respecte del RETA, amb especial atenció a l’efectivitat del nou sistema de cotització per ingressos reals i a l’equiparació de les quotes entre les mutualitats i el règim d’autònoms.
Aquest informe es remetrà a les Corts Generals i podrà servir de base per decidir si el model actual s’ha de mantenir, revisar o reformar novament.
A més, el Govern disposa d’un termini d’un any per impulsar les reformes normatives necessàries per reforçar encara més la transparència, la supervisió i el control de les mutualitats alternatives, especialment pel que fa a la informació que reben els professionals que decideixen incorporar-s’hi o continuar-hi.
La reforma no implica que tots els mutualistes hagin de passar automàticament al RETA. La passarel·la és voluntària i la conveniència d’utilitzar-la dependrà de la situació concreta de cada professional.
Caldrà analitzar, entre altres aspectes, els drets econòmics acumulats a la mutualitat, els anys de permanència, els períodes que podrien arribar a reconèixer-se com a cotitzats al RETA, les cotitzacions que el professional ja tingui al sistema públic, la seva edat i les conseqüències que l’operació pugui tenir sobre la futura jubilació.
També cal tenir present que encara hi ha aspectes essencials pendents de desenvolupament reglamentari, especialment els que han de concretar el funcionament pràctic de la passarel·la.