Un conflicte laboral insòlit ha arribat als tribunals i ha deixat clara una idea que sovint es malinterpreta: la llibertat d’expressió no empara els insults, especialment en l’àmbit laboral.
Tot arrenca quan un treballador amb més de dues dècades d’antiguitat decideix escriure un document titulat “Mi pequeña historia”, un relat de 52 pàgines que envia per WhatsApp a diversos companys. L’escrit, lluny de ser una reflexió personal o una queixa estructurada, conté una llarga cadena d’atacs personals dirigits a comandaments i treballadors de la companyia.
Segons la resolució judicial, el text incloïa termes com “porquería de empresa”, “pelotas”, “chupapollas”, “escoria”, “gente inútil” o “mierda de ambiente”, molts d’ells vinculats directament a persones identificables. Cap d’aquestes expressions, recorda el Tribunal, aportava fets verificables ni tenia una finalitat reivindicativa, sindical o de denúncia interna. Simplement, era un atac frontal a l’honor i la dignitat dels treballadors.
L’element clau a aquest cas és que el document es va difondre voluntàriament pel mateix treballador a un grup ampli de persones. Això exclou qualsevol vulneració de la privacitat o intromissió en comunicacions protegides. Per tant, l’empresa estava legitimada per incorporar el text al seu expedient disciplinari.
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid conclou que la combinació de factors —extensió, to, contingut i difusió— suposa una ruptura irreversible de la confiança, element essencial en qualsevol relació laboral. A més, recorda que aquest tipus d’atacs encaixen dins les faltes molt greus previstes tant a l’article 54.2 de l’Estatut dels Treballadors. Per tant, confirma que l’acomiadament és totalment procedent.
Referència: TSJ de Madrid (10/10/2025). ECLI: ES:TSJM:2025:117692