El Tribunal Suprem, en la Sentència 285/2026, de 24 de març, recorda que el rebut de salari no pot limitar-se a enumerar conceptes retributius. La nòmina ha de ser clara, comprensible i permetre a la persona treballadora conèixer com s’ha calculat el salari percebut.
El Tribunal interpreta l’article 29.1 de l’Estatut dels Treballadors en el sentit que la nòmina ha d’incloure la informació necessària per identificar no només els conceptes abonats, sinó també les bases del seu càlcul.
Això és especialment important en conceptes variables, endarreriments, incidències, baixes, vagues, llicències sense sou o complements que es generen per dies o hores.
La persona treballadora no està obligada a portar un control propi de dies i hores, ni a fer operacions matemàtiques complexes per comprovar si l’empresa li ha pagat correctament.
Per això, quan el càlcul depèn de percentatges, dies efectivament abonats, períodes de meritació o altres criteris específics, aquesta informació ha de constar de manera suficient al rebut salarial.
El Tribunal considera que la claredat queda compromesa si la persona treballadora coneix els conceptes pels quals cobra, però no les bases que expliquen el seu import.
En definitiva, la nòmina no és només un justificant de pagament. És una eina de transparència salarial i ha de permetre verificar, de forma clara i directa, que la liquidació realitzada per l’empresa és correcta.