El Tribunal Suprem denega una pensió de viduïtat a una parella de fet per no complir el requisit de dos anys d’antelació en la inscripció

El Tribunal Suprem ha dictat la sentència STS 3786/2025, de 23 de juliol, en què confirma la denegació d’una pensió de viduïtat a una dona la parella de la qual havia mort l’any 2019. Tot i que la convivència estava acreditada mitjançant padrons i certificats municipals, el Tribunal considera que no es complia un requisit essencial previst a l’article 38.4 del Text Refós de la Llei de Classes Passives de l’Estat: que la constitució formal de la parella de fet s’hagués produït, almenys, amb dos anys d’antelació a la defunció.

La recurrent va defensar que aquesta exigència formal havia de poder ser substituïda per la prova de la convivència estable i notòria, però la Sala del Contenciós-Administratiu rebutja aquesta tesi. El Suprem recorda que cal distingir entre:

• El requisit material de convivència (que pot acreditar-se per diversos mitjans de prova vàlids en dret).
  
• El requisit formal o ad solemnitatem, que obliga a la inscripció en un registre de parelles de fet o a la formalització mitjançant document públic, i amb una antelació mínima de dos anys respecte a la mort del causant.

Segons el Tribunal, aquest requisit temporal no pot ser substituït per cap altra prova de convivència, ja que respon a criteris de seguretat jurídica i ha estat avalat pel Tribunal Constitucional en diverses sentències.

En aquest cas, la inscripció de la parella de fet es va fer el 27 de febrer de 2019, mentre que la defunció va tenir lloc el 2 de setembre del mateix any, és a dir, només sis mesos després. Per tant, el Suprem confirma la denegació de la pensió i fixa doctrina: només les parelles de fet formalitzades en registre o davant notari, amb almenys dos anys d’antelació al decés, poden generar dret a pensió de viduïtat dins el règim de Classes Passives.