Una pregunta freqüent entre aquells que han hagut de sufragar els costos d’un advocat i un procurador després de ser víctimes d’un delicte és si aquests desemborsaments són deduïbles a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). Recentment, la Subdirecció General d’IRPF ha emès una consulta vinculant (V0704-24) que aclareix aquest punt: aquests costos no són considerats com a pèrdues patrimonials deduïbles.
Segons la normativa actual, els costos en advocat i procurador es classifiquen com a despeses de consum, és a dir, despeses efectuades en l’àmbit personal del contribuent i que no es relacionen directament amb rendiments que permetin la deducció fiscal. Aquesta interpretació es fonamenta en l’article 33.1 de la Llei de l’IRPF, que exclou explícitament les pèrdues patrimonials degudes al consum com a despeses deduïbles.
Això significa que, malgrat ser una pèrdua econòmica per al contribuent, els costos derivats de la defensa legal en casos de delicte no es poden deduir a la declaració de l’IRPF.
Per a més informació i assessorament personalitzat sobre aquesta qüestió i altres aspectes fiscals rellevants, us convidem a consultar amb els experts de Consultoria Bosch.