El Tribunal Suprem, en sentència de la Sala Social de 19 de desembre de 2025 (núm. 1283/2025), fixa com s’ha d’interpretar el còmput del període d’“un mes” quan un conveni col·lectiu estableix aquest paràmetre per valorar faltes injustificades d’assistència amb efectes disciplinaris.
La resolució aclareix que la referència a un mes no s’ha d’entendre com un mes natural, sinó com un període continuat de temps computat de data a data, a partir de la primera absència injustificada. Aquesta interpretació respon a la finalitat de la norma disciplinària i evita resultats il·lògics que es produirien si el còmput es fragmentés per mesos naturals, deixant fora del càlcul absències molt properes en el temps pel simple fet de caure en mesos diferents.
El Tribunal utilitza de manera analògica el criteri ja consolidat en relació amb el derogat article 52.d) de l’Estatut dels Treballadors, relatiu a l’absentisme, en què la jurisprudència ja havia establert que el còmput dels “mesos” havia de fer-se de data a data, atenent a la finalitat de la norma i no a una lectura estrictament cronològica del calendari.
La sentència també recorda els límits del principi pro operario, assenyalant que aquest criteri interpretatiu té virtualitat exclusivament en la interpretació del dret, però no pot alterar la valoració dels fets ni desvirtuar el sentit objectiu de les conductes sancionables quan el marc normatiu és clar.
En aquest sentit, quan un conveni col·lectiu vincula les faltes injustificades d’assistència a un període d’un mes a efectes disciplinaris, aquest període s’ha d’entendre com una unitat temporal continuada, i no com una de les dotze parts naturals en què es divideix l’any.