El Ple de la Sala Social del Tribunal Suprem, en la seva sentència de 23 d’abril de 2026, ha declarat accident de treball l’infart de miocardi que va provocar la mort d’una treballadora mentre desenvolupava la seva activitat professional en règim de teletreball des del seu domicili.
La resolució té una especial transcendència perquè confirma que la protecció prevista per a les persones treballadores presencials també és aplicable als qui presten serveis a distància, inclosa la presumpció de laboralitat dels accidents que es produeixen durant la jornada laboral.
La treballadora desenvolupava la seva activitat professional des del domicili amb un horari flexible comprès entre les 9.00 i les 19.00 hores, disposant d’una hora per dinar sense una franja horària prèviament establerta.
L’autòpsia va determinar que l’infart es va produir aproximadament a les 15.00 hores. A més, es va constatar que la treballadora tenia l’estómac buit, circumstància que dificultava acreditar si en aquell moment es trobava dins del temps efectiu de treball o gaudint de la pausa per dinar.
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid havia considerat inicialment que no existien proves suficients per acreditar que el succés s’hagués produït durant la jornada laboral i va qualificar els fets com un accident no laboral.
No obstant, el Tribunal Suprem arriba a una conclusió diferent. La sentència destaca que era l’empresa qui tenia l’obligació de facilitar els mecanismes de control horari i acreditar, si escau, que la treballadora no es trobava treballant en el moment dels fets. No obstant això, durant el procediment no es va aportar un registre detallat de la jornada que permetés demostrar que l’empleada havia interromput la seva activitat laboral.
Per aquest motiu, el Tribunal considera que qualsevol dubte raonable sobre si l’infart es va produir o no durant la jornada no pot perjudicar la treballadora ni els seus familiars.
La sentència recorda que l’article 156.3 de la Llei General de la Seguretat Social estableix una presumpció segons la qual es consideren accidents de treball les lesions que es produeixen durant el temps i al lloc de treball, llevat que existeixi prova en contra.
Segons el Tribunal Suprem, no existeix cap norma que impedeixi aplicar aquesta presumpció als treballadors que desenvolupen la seva activitat en règim de teletreball.
Per tant, els infarts, ictus o altres patologies de manifestació sobtada també poden ser qualificats com a accidents laborals quan es produeixen mentre la persona treballadora es troba prestant serveis des del seu domicili.
Amb aquesta sentència, el Tribunal Suprem consolida el criteri que el domicili des d’on es presta servei en règim de teletreball constitueix lloc de treball a efectes de protecció laboral.
La resolució també deixa clar que les dificultats probatòries pròpies del treball a distància no poden reduir els drets dels treballadors ni la cobertura prevista per la normativa de Seguretat Social.