Els complements vinculats a l’assistència efectiva poden calcular-se en proporció als dies treballats. Ara bé, aplicar descomptes addicionals pel nombre o la freqüència de les baixes per incapacitat temporal pot comportar una discriminació per raó de malaltia. Així ho estableix l’Audiència Nacional en la Sentència 141/2026, de 27 de juliol.
Quan un complement retribueix l’assistència efectiva, la producció o la prestació de serveis durant un període determinat, la seva quantia pot calcular-se proporcionalment als dies efectivament treballats.
Durant una incapacitat temporal, el contracte de treball es troba suspès d’acord amb l’article 45 de l’Estatut dels Treballadors. Per aquest motiu, la retribució variable vinculada a l’activitat pot ajustar-se al temps durant el qual s’ha prestat efectivament el servei.
L’Audiència Nacional considera, per tant, ajustat a dret que el complement es percebi proporcionalment als dies treballats i que els dies d’absència per IT quedin fora d’aquest còmput.
La situació canvia quan el sistema retributiu incorpora descomptes addicionals vinculats al nombre de dies de baixa o a la freqüència dels períodes d’incapacitat temporal.
La sentència analitza un sistema que, a més de descomptar proporcionalment els dies no treballats, aplicava noves reduccions quan s’acumulaven determinats dies o diferents períodes d’absència durant un trimestre.
Per a l’Audiència Nacional, aquestes regles provoquen una pèrdua retributiva que supera la part corresponent als dies efectivament no treballats. En aquest punt, el descompte deixa de respondre únicament al temps de prestació de serveis i passa a afectar la quantia del complement pel fet d’haver estat en situació d’IT.
La Sala considera que aquesta conseqüència suposa una minoració de drets per raó de l’estat de salut i constitueix una discriminació per raó de malaltia contrària a l’article 2.1 de la Llei 15/2022, integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació.
Una qüestió és determinar quants dies generen el dret a cobrar una retribució vinculada a l’activitat efectiva. Una altra és utilitzar la situació d’incapacitat temporal com un factor que redueixi addicionalment la quantia generada.
Així, un sistema pot establir que el complement es calculi proporcionalment als dies treballats. En canvi, les fórmules que incorporen penalitzacions addicionals per haver acumulat baixes mèdiques requereixen una especial cautela, perquè poden convertir la situació de malaltia en el factor que determina una pèrdua retributiva superior al temps efectivament no treballat.