Una societat pot assumir el pagament de la quota del RETA del seu administrador, però cal tenir en compte com es configura aquesta retribució i quin tractament fiscal i comptable se li dona. El fet que el càrrec d’administrador obligui a cotitzar com a autònom no converteix automàticament aquesta quota en una despesa pròpia de la societat.
És habitual que els socis o administradors d’una societat que exerceixen determinades funcions dins de l’empresa estiguin inclosos en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA). Davant d’aquesta situació, pot sorgir el dubte de si és possible que sigui la mateixa societat qui assumeixi mensualment el pagament de les seves cotitzacions.
La resposta és que l’empresa pot fer-se càrrec d’aquest pagament, però la manera com es formalitza té conseqüències tant per a la societat com per a l’administrador.
A diferència del que passa amb les cotitzacions dels treballadors inclosos en el règim general, en el cas del RETA l’obligat al pagament és el mateix treballador autònom.
Això significa que, encara que sigui la societat qui aboni directament les quotes a la Seguretat Social, aquestes continuen corresponent personalment a l’administrador.
Per tant, no es poden considerar sense més una cotització empresarial a la Seguretat Social.
La Direcció General de Tributs ha establert que, quan una societat satisfà les quotes del RETA que corresponen al seu administrador, aquest pagament pot tenir la consideració de retribució en espècie per a l’administrador, sempre que la societat assumeixi efectivament aquest cost.
A efectes de l’IRPF, les retribucions derivades de la condició d’administrador tenen la consideració de rendiments del treball. Per tant, el pagament de les quotes s’haurà d’integrar adequadament dins de la seva retribució i tenir en compte les obligacions fiscals corresponents.
Al mateix temps, les quotes satisfetes al RETA poden tenir la consideració de despesa deduïble en l’IRPF de l’administrador, d’acord amb les regles aplicables als rendiments del treball.
Des del punt de vista de la societat, és important diferenciar el pagament material de la quota de la naturalesa de la despesa.
Si la societat assumeix la quota com a part de la retribució de l’administrador, el seu tractament comptable i fiscal s’ha de vincular a aquesta retribució, i no registrar-la simplement com si fos una cotització empresarial ordinària a la Seguretat Social.
A més, cal comprovar que la retribució de l’administrador estigui correctament configurada des del punt de vista mercantil i fiscal. La deduïbilitat de les retribucions dels administradors en l’Impost sobre Societats depèn del compliment dels requisits que resultin aplicables en cada cas.
Que l’empresa pagui directament la quota d’autònoms pot semblar una qüestió purament administrativa, però pot afectar l’IRPF de l’administrador, les retencions, la comptabilitat de la societat i l’Impost sobre Societats.
Per això, abans d’assumir aquestes quotes des de l’empresa, convé revisar com està configurada la relació entre la societat i l’administrador, què estableixen els estatuts sobre la retribució del càrrec i com s’estan declarant les quantitats percebudes.