El Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC), en una resolució de 29 de maig de 2026, ha fixat un criteri rellevant per a les donacions de participacions en empreses familiars que desenvolupen activitats d’arrendament immobiliari.
La normativa catalana de l’Impost sobre Successions i Donacions preveu una reducció del 95% del valor de les participacions en determinades donacions a familiars, sempre que es compleixin els requisits establerts legalment.
Un dels requisits és que la societat no tingui com a activitat principal la simple gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari.
L’Administració tributària catalana considerava que, perquè l’arrendament d’immobles pogués qualificar-se com a activitat econòmica, la societat havia de disposar almenys d’una persona empleada amb contracte laboral i a jornada completa, aplicant el criteri previst a la normativa de l’IRPF. El TEAC rebutja aquesta interpretació.
La normativa catalana sí que preveu expressament aquest requisit en determinats supòsits d’adquisicions per causa de mort, però no l’estableix per a la reducció aplicable a les donacions de participacions. Per tant, l’Administració no pot exigir un requisit addicional que la normativa reguladora del benefici fiscal no contempla expressament.
Això significa que, en una donació de participacions, el fet que una societat dedicada a l’arrendament immobiliari no disposi d’un treballador contractat a jornada completa no permet, per si sol, considerar que no existeix activitat econòmica i denegar la reducció del 95%.
El criteri també és aplicable als immobles destinats al lloguer turístic, encara que la seva explotació sigui realitzada per una altra societat. Això no significa, però, que totes les societats immobiliàries puguin beneficiar-se automàticament de la reducció. Caldrà analitzar en cada cas si es compleixen la resta de requisits exigits per la normativa catalana per aplicar aquest benefici fiscal.
Un dels aspectes més rellevants de la resolució és el criteri interpretatiu que adopta el TEAC. El Tribunal considera que traslladar automàticament a aquestes donacions el requisit del treballador a jornada completa previst a l’IRPF suposaria introduir, per analogia, una condició restrictiva que el legislador català no ha establert.
Aquesta interpretació seria contrària a l’article 14 de la Llei General Tributària, que impedeix utilitzar l’analogia per ampliar més enllà dels seus termes estrictes l’àmbit dels beneficis i incentius fiscals. La resolució de 29 de maig de 2026 reitera, a més, el criteri que el TEAC ja havia establert en una resolució de 24 de juliol de 2024, consolidant així aquesta interpretació.