El Tribunal Suprem (STS 1091/2026 – ECLI:ES:TS:2026:1091) ha aclarit quin és el paper de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) en els convenis especials de cotització que s’han de subscriure en determinats acomiadaments col·lectius que afecten persones treballadores de 55 anys o més.
La resolució conclou que la TGSS no està obligada a tramitar d’ofici aquest conveni ni respon de l’incompliment de l’empresa o de la manca de sol·licitud per part de la persona treballadora. La seva obligació es limita a formalitzar el conveni quan aquest és sol·licitat per qui legalment correspon.
El cas analitzat afecta una treballadora de més de 55 anys inclosa en un expedient de regulació d’ocupació (ERO). La normativa estableix que, en aquests supòsits, l’empresa ha de sol·licitar la subscripció d’un conveni especial amb la Seguretat Social per protegir les cotitzacions de les persones properes a la jubilació.
En aquest cas, però, l’empresa no va tramitar el conveni durant el procediment d’acomiadament col·lectiu. La treballadora tampoc va exercir la possibilitat que li ofereix la normativa de sol·licitar-lo dins dels sis mesos següents a la notificació individual de l’acomiadament. Posteriorment es va reclamar que fos la TGSS qui assumís aquesta obligació.
El Tribunal Suprem estima el recurs interposat per la TGSS i estableix que no existeix cap obligació legal perquè aquest organisme promogui d’ofici la subscripció del conveni especial.
La sentència recorda que la normativa atribueix aquesta responsabilitat, en primer lloc, a l’empresa. Si aquesta incompleix la seva obligació, la persona treballadora pot instar la subscripció del conveni dins del termini legalment previst.
Només quan alguna d’aquestes parts formula la corresponent sol·licitud, la TGSS té el deure de formalitzar el conveni i exercir posteriorment les funcions de gestió i recaptació que li atribueix la normativa.
Un dels aspectes més rellevants de la resolució és que el Tribunal diferencia clarament les obligacions de cada subjecte. Segons la Sala, la TGSS no pot assumir la responsabilitat derivada del fet que l’empresa no hagi tramitat el conveni ni tampoc de la manca d’actuació de la persona treballadora quan aquesta disposava de la possibilitat legal de sol·licitar-lo.
Per aquest motiu, el Tribunal anul·la la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Galícia, que havia condemnat la TGSS a formalitzar el conveni, i estableix que la seva intervenció queda limitada a «estar i passar» per la declaració dels drets que corresponguin, sense assumir cap responsabilitat per la manca de sol·licitud del conveni.
La resolució també recorda que el conveni especial és una mesura destinada a protegir les cotitzacions de les persones treballadores de més edat afectades per un acomiadament col·lectiu, facilitant que puguin mantenir la seva carrera de cotització fins a la jubilació. Ara bé, aquesta finalitat protectora no modifica el repartiment de responsabilitats establert per la normativa.
L’empresa continua sent la principal obligada a promoure el conveni durant la tramitació de l’ERO. Si no ho fa, la persona treballadora disposa d’un termini de sis mesos des de la notificació individual de l’acomiadament per sol·licitar-ne la formalització davant la TGSS. Si tampoc exerceix aquesta facultat, la Tresoreria no té cap deure d’actuar d’ofici.