El Tribunal Suprem, en la Sentència 330/2026, resol un nou cas sobre el còmput de l’antiguitat quan una persona treballadora ha prestat serveis mitjançant diversos contractes temporals, amb interrupcions entre ells, i posteriorment passa a tenir una relació indefinida.
El Tribunal aplica la doctrina de la unitat essencial del vincle, segons la qual les interrupcions entre contractes no trenquen automàticament la relació laboral a efectes d’antiguitat.
Cal valorar el conjunt de la trajectòria professional: el temps total de prestació de serveis, la durada de les interrupcions, el nombre de contractes, l’activitat desenvolupada i les circumstàncies concretes de cada cas.
En els supòsits de contractació temporal successiva no fraudulenta, el Tribunal compara el temps total de vinculació amb l’empresa amb el temps d’interrupció. Si les interrupcions representen un percentatge poc rellevant, no es considera trencada la continuïtat del vincle.
En canvi, quan existeix frau en la contractació temporal successiva, el termini d’interrupció ha de ser més ampli perquè pugui considerar-se suficient per trencar aquesta unitat.
Aquesta doctrina obliga les empreses a revisar amb detall les trajectòries laborals amb contractes successius abans de fixar l’antiguitat.