La Sala Social del Tribunal Suprem, en la Sentència 35/2026, de 16 de gener aborda una qüestió especialment sensible en l’àmbit de la gestió empresarial: és discriminatori no computar, a efectes d’incentius salarials, el temps en què la persona treballadora no ha prestat serveis per trobar-se en situació d’incapacitat temporal o exercint determinats permisos reconeguts legalment?
La resolució parteix d’una premissa clara. Els sistemes d’incentius vinculats a la productivitat o a la reducció de l’absentisme són, en si mateixos, legítims. El combat contra l’absentisme laboral constitueix una finalitat lícita dins de la política d’ocupació, tal com ja havia reconegut el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. L’empresa pot establir complements salarials orientats a millorar la qualitat, el rendiment o l’assistència efectiva.
Ara bé, aquesta legitimitat té límits. L’objectiu empresarial no pot desplegar-se vulnerant el marc constitucional ni la normativa antidiscriminatòria, incloent-hi la Llei 15/2022 d’igualtat de tracte i la Llei orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes.
En aquest sentit, el Tribunal Suprem estableix que no poden computar-se com a absències penalitzables, a efectes d’incentius, aquelles derivades de situacions de malaltia o incapacitat temporal, ni tampoc les vinculades a determinades mesures de conciliació previstes a l’article 37.3 de l’Estatut dels Treballadors. Fer-ho podria generar una discriminació directa o indirecta, o fins i tot una discriminació per associació, especialment en supòsits relacionats amb responsabilitats familiars.
Així doncs, no es pot penalitzar retributivament l’exercici d’un dret ni una situació protegida per l’ordenament jurídic. La lluita contra l’absentisme no pot convertir-se en un mecanisme que desincentivi la conciliació o que afecti persones en situació de vulnerabilitat per raó de salut.
En canvi, sí que poden tenir impacte en el càlcul d’aquests complements les absències injustificades o aquelles que no comportin una discriminació prohibida. Determinats permisos legals que no responen a situacions protegides específiques poden ser objecte de còmput, sempre que el sistema sigui objectiu, proporcional i no generi un efecte discriminatori.