El Tribunal Suprem, en la Sentència 229/2026 (ECLI:ES:TS:2026:229) estableix que el règim jurídic aplicable a la pensió —incloent-hi el possible dret al complement previst a l’article 60 de la Llei General de la Seguretat Social, introduït pel Reial decret llei 3/2021— s’ha de determinar segons la normativa vigent en el moment del fet causant, i no en funció de la data en què es dicta la resolució administrativa o comencen els efectes econòmics.
El Tribunal recorda que, en el cas de pensions d’incapacitat permanent precedides d’una situació d’incapacitat temporal, el fet causant es produeix en el moment en què s’extingeix la incapacitat temporal. És aquesta data la que fixa el marc normatiu aplicable a la prestació, tant pel que fa al seu naixement com a la seva configuració jurídica.
Aquesta precisió és determinant en supòsits en què la reforma legal és posterior al fet causant però anterior al reconeixement formal de la pensió o a l’inici del seu pagament. El Tribunal aplica el principi d’irretroactivitat de les normes: una modificació legislativa no pot desplegar efectes sobre situacions jurídiques nascudes sota la regulació anterior.
En conseqüència, per valorar si existeix dret al complement de bretxa de gènere, no és rellevant la data en què es reconeix administrativament la pensió ni quan es comença a percebre, sinó el moment exacte en què es produeix el fet jurídic que origina la prestació.