El Tribunal Suprem ha posat fi al debat sobre els efectes jurídics de les baixes anticipades a la Seguretat Social en matèria d’acomiadament. A través de la STS 6024/2025, de 16 de desembre, el Tribunal estableix que l’única data legalment rellevant de l’acomiadament és la de notificació de la carta, sense que el SMS de baixa de la Tesorería General de la Seguridad Social ni altres comunicacions indirectes puguin substituir el requisit formal exigit per l’article 53.1 de l’Estatut dels Treballadors.
La sentència recorda que la carta d’acomiadament constitueix l’element central i insubstituïble de l’acte extintiu, tant pel que fa a la seva existència com als seus efectes jurídics. Ni una baixa administrativa prèvia, ni notificacions automàtiques de la Seguretat Social, ni comunicacions informals poden anticipar ni validar l’acomiadament si aquest no ha estat formalment notificat a la persona treballadora.
A més es recorda que l’acomiadament no pot produir efectes retroactius. Quan l’empresa fixa a la carta una data d’efectes anterior a la seva notificació, aquesta data manca de validesa jurídica. Ara bé, aquesta irregularitat formal, per si sola, no determina la improcedència de l’acomiadament, sempre que la comunicació escrita compleixi els requisits legals exigits.
La resolució també distingeix clarament entre l’àmbit laboral i l’àmbit de la Seguretat Social. Una baixa anticipada pot constituir, si escau, una infracció administrativa en matèria de Seguretat Social, però no invalida automàticament l’acomiadament ni n’afecta la qualificació judicial quan la carta s’ha lliurat correctament i amb el contingut legalment requerit.