El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha reafirmat un criteri rellevant en matèria laboral: la situació d’embaràs d’una persona treballadora no comporta automàticament la nul·litat d’un acomiadament, quan aquest es fonamenta en causes objectives, greus i degudament acreditades, alienes a qualsevol intencionalitat discriminatòria.
La resolució judicial analitza un supòsit d’acomiadament disciplinari basat en la disminució continuada i voluntària del rendiment, d’acord amb l’article 54.2 e) de l’Estatut dels Treballadors. En aquest context, els tribunals conclouen que la protecció reforçada associada a l’embaràs no opera de manera automàtica si l’empresa acredita l’existència de conductes greus i culpables imputables a la persona treballadora.
Tant en primera instància com en suplicació, s’ha considerat determinant la prova practicada, de la qual es desprèn que l’empresa no tenia coneixement de l’estat d’embaràs en el moment de l’acomiadament i que els fets que el motivaven estaven plenament acreditats, sense connexió amb cap vulneració de drets fonamentals.
El TSJ subratlla que, en aquests supòsits, cal analitzar si concorren causes reals, serioses i suficients que justifiquin l’exercici de la potestat disciplinària empresarial. Quan així ocorre, i queda descartada qualsevol finalitat discriminatòria, no pot prosperar la declaració de nul·litat prevista a l’article 55.5 de l’ET.
Aquesta doctrina contribueix a desmitificar la idea d’una protecció absoluta i incondicional de l’embaràs en l’àmbit laboral, sense desvirtuar la seva funció essencial de tutela reforçada. El criteri judicial recorda que la garantia de no-discriminació conviu amb el dret de l’empresa a sancionar conductes greus quan aquestes queden provades de manera clara i objectiva.