El Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC) aclareix què cal fer quan el soci és, de facto, el motor de l’activitat. I sobretot: com s’han de valorar les operacions entre el soci i la societat perquè realment reflecteixin el que passa en el mercat?
La resolució analitzada ofereix criteris clars sobre tres punts que generen dubtes habituals: el caràcter personalíssim dels serveis, la valoració a preu de mercat i el tractament de les retribucions en espècie.
El TEAC confirma que hi ha serveis que no es poden “despersonalitzar”: el client contracta perquè vol a aquella persona i no pas a una estructura empresarial. Això és especialment evident en activitats regulades on la qualificació, l’experiència i la confiança del client recauen directament sobre el professional. Així doncs, queda clar que la societat no aporta un valor afegit significatiu; l’actiu que importa és la professional.
No n’hi ha prou amb tenir una societat constituïda; cal que aquesta societat tingui mitjans materials o humans que generin valor real. Quan això no passa, i tota l’activitat depèn del soci, el TEAC considera que el servei facturat per la societat i el servei real prestat pel soci són, a efectes tributaris, substancialment el mateix. Per això accepta que la Inspecció utilitzi com a referència els preus facturats a tercers per la pròpia societat: és el que millor reflecteix el valor de mercat del servei.
La resolució també analitza com s’han de valorar les retribucions en espècie —com l’ús d’un immoble o d’un vehicle— quan formen part de la remuneració del soci.
El TEAC conclou:
aleshores la valoració ha de seguir les regles de les operacions vinculades del règim de l’Impost sobre Societats.