El Tribunal Superior de Justícia d’Aragó (STSJ 534/2025, de 4 de juliol) ha reconegut l’existència d’un assetjament laboral envers una treballadora responsable de Recursos Humans, però desestima la seva demanda per caducitat del termini legal per reclamar.
La treballadora va denunciar un tracte humiliant i degradant: va ser apartada de les seves funcions de direcció i relegada a tasques impròpies (fer fotocòpies, reposar folis o material higiènic). A més, va ser aïllada de reunions, se li va denegar l’accés als sistemes informàtics i es van donar ordres a les companyes perquè no li parlessin ni l’ajudessin. Tot plegat, acompanyat d’insults i desqualificacions públiques. Com a conseqüència, la treballadora va caure en situació d’incapacitat temporal per ansietat.
El tribunal reconeix l’incompliment empresarial i qualifica els fets com a contraris al Conveni OIT núm. 190 sobre l’eliminació de la violència i l’assetjament en el treball. No obstant això, desestima la demanda en considerar que els fets van deixar d’existir el 29 de maig de 2023, data en què es va iniciar la baixa per IT, i que l’acció es va interposar un cop transcorregut el termini d’un any que estableix l’article 59 de l’Estatut dels Treballadors.
El tribunal recorda que el caràcter imprescriptible dels drets fonamentals no impedeix la prescripció del dret concret que es pretén tutelar, com ara l’extinció indemnitzada del contracte o la indemnització per danys morals.