El Tribunal de Justícia de la UE confirma que un treballador/a sense discapacitat que és cuidador principal del seu fill menor amb discapacitat està protegit davant la discriminació per associació (directa i indirecta) i que l’empresa té el deure d’adoptar “ajustos raonables” (art. 5 de la Directiva 2000/78) per permetre la cura, sempre que no suposin una càrrega desproporcionada.
Aquesta doctrina afecta a qualsevol empresa de la UE, persones treballadores que tenen a càrrec seu un menor amb discapacitat que requereix cures substancials i regulars i, alhora, també s’estén a altres familiars amb discapacitat que requereixin un nivell de cures similar (p. ex. cònjuges o ascendents dependents).
Mesures d’adaptació del treball que permetin compatibilitzar la cura amb l’activitat professional, com ara:
Límits: no cal crear una plaça nova; l’empresa pot denegar l’ajust si demostra càrrega desproporcionada (costos, dimensió, organització, alternatives existents, ajuts públics disponibles).
Aquest compliment pot comportar risc de discriminació si, sabent la situació, no s’avaluen i ofereixen ajustos raonables; una inversió de la càrrega de la prova en conflictes o acomiadaments vinculats; i també pot comportar sancions i dany reputacional.