El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en una sentència de 14 d’abril de 2026, analitza novament si la resposta prevista a Espanya davant l’abús de temporalitat en el sector públic és suficient d’acord amb el dret europeu. La resolució no fixa una indemnització concreta, però qüestiona que el reconeixement de la condició d’indefinit no fix i l’aplicació d’indemnitzacions taxades siguin sempre una resposta adequada i prou reparadora.
El Tribunal considera que transformar contractes temporals abusius en una relació laboral indefinida no fixa no constitueix, per si sol, una mesura suficient per sancionar l’abús. El motiu és que aquesta figura continua mantenint una relació de naturalesa temporal, vinculada a la futura cobertura de la plaça.
Per tant, el reconeixement de la condició d’indefinit no fix no elimina completament les conseqüències de l’incompliment del dret de la Unió.
La sentència també analitza les indemnitzacions taxades, com la de 20 dies per any de servei amb un màxim de 12 mensualitats, prevista en determinats supòsits d’extinció de la relació indefinida no fixa. El TJUE apunta que una indemnització sotmesa a un doble límit màxim pot no reparar de manera adequada situacions d’abús prolongades en el temps.
El mateix raonament podria afectar també la indemnització de 33 dies per any amb un màxim de 24 mensualitats, en la mesura que també es tracta d’una quantitat taxada i limitada.
El Tribunal recorda que, quan la reparació econòmica és la mesura escollida per sancionar l’abús, aquesta ha de permetre compensar íntegrament el perjudici sofert. Per determinar-ne l’import, caldrà valorar circumstàncies com la naturalesa de les funcions, el nombre i la durada acumulada dels contractes, les expectatives econòmiques frustrades i la situació d’incertesa patida per la persona treballadora.
La resolució deixa oberta una qüestió rellevant: com s’haurà d’adaptar la doctrina interna a aquest criteri europeu. Correspondrà al Tribunal Suprem determinar si les mesures actuals són suficients o si cal reconèixer indemnitzacions addicionals en funció de les circumstàncies concretes de cada cas.
En definitiva, el TJUE reforça la idea que l’abús de temporalitat en el sector públic no pot quedar resolt amb fórmules automàtiques. La indemnització haurà de ser efectiva, proporcionada i dissuasòria, i haurà de permetre reparar realment les conseqüències de l’abús.