Consultoria Bosch va reunir empresaris i directius el 29 d’octubre a Les Clarisses de Vic en una nova sessió de Mirades d’economia, amb la participació de Jaume Giró, exconseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, i Jordi Baiget, encarregat de conduir la conversa. La trobada va oferir una anàlisi del moment geopolític i econòmic i de les decisions que Catalunya ha d’afrontar per reforçar la seva competitivitat en un entorn de canvis profunds.
La sessió va partir d’una qüestió que afecta directament el teixit empresarial: com interpretar un escenari en què els conflictes internacionals, les tensions comercials, el cost de l’energia i la incertesa financera condicionen cada vegada més les decisions d’inversió, finançament i creixement. A partir d’aquesta mirada global, Giró va situar el debat en els reptes estructurals de Catalunya: la productivitat, el finançament, l’educació, la dimensió empresarial, les infraestructures i la capacitat de construir acords polítics a llarg termini.
En la benvinguda, Quim Bosch va agrair la participació dels assistents i dels dos convidats i va recordar els més de trenta anys de trajectòria de la consultoria al costat de les empreses. Un recorregut durant el qual han evolucionat els serveis i les necessitats dels clients, mantenint una manera de treballar basada en la proximitat i el coneixement de cada negoci.
Giró va descriure un escenari internacional marcat per la superposició de conflictes i riscos. La guerra d’Ucraïna, les tensions entre Rússia, Europa i l’OTAN, el conflicte al Pròxim Orient, la guerra amb l’Iran i la vulnerabilitat de punts estratègics com l’estret d’Ormuz van formar part d’una anàlisi que també va incloure la política aranzelària de Donald Trump i l’impacte de les catàstrofes naturals. Segons va exposar, aquests esdeveniments tenen repercussions sobre el funcionament de l’economia: alteren els fluxos comercials, introdueixen incertesa en el subministrament de matèries primeres i energia i dificulten la planificació de les empreses. La geopolítica es converteix, així, en una variable que cal incorporar a la gestió empresarial.
Per explicar l’origen d’aquest canvi, Giró es va remuntar a la caiguda del mur de Berlín, el 1989, i al col·lapse de la Unió Soviètica, dos anys després. La fi de l’ordre bipolar de la Guerra Freda va donar pas a una etapa d’expansió de la globalització, amb una integració creixent dels mercats i l’accés a recursos i capacitat productiva a costos competitius.
En la seva lectura, la invasió russa d’Ucraïna el febrer de 2022, el conflicte a Israel i el retorn de Trump a la presidència dels Estats Units han accelerat el pas cap a un món més fragmentat. La confiança que havia facilitat els intercanvis deixa espai a una lògica de protecció, rivalitat i seguretat estratègica. Per a les empreses, això obliga a revisar les dependències i a valorar amb més atenció els riscos dels mercats en què operen.
En aquest context, Giró va expressar preocupació per la capacitat de resposta de la Unió Europea. Va recordar la mirada històricament europeista del catalanisme i va defensar el potencial d’un mercat europeu unit, però va qüestionar que aquest potencial s’hagi traduït en una capacitat suficient d’actuació conjunta.
La complexitat de la governança, el pes de la burocràcia i la dificultat d’arribar a decisions compartides van centrar aquesta part de la intervenció. Segons Giró, Europa necessita més agilitat per competir en un entorn en què altres potències actuen amb estratègies més definides i amb més capacitat de mobilitzar recursos.
També va posar sobre la taula el repte de sostenir el model europeu de benestar. Va advertir que el manteniment de les pensions, les prestacions i els serveis públics requereix una economia capaç de generar prou activitat i ingressos, i va vincular aquesta necessitat amb la productivitat i amb una fiscalitat que permeti desenvolupar l’activitat empresarial.
La defensa va ser un altre dels àmbits destacats. Giró va assenyalar la manca d’una política europea prou cohesionada malgrat la guerra a Ucraïna i va ampliar el concepte de defensa més enllà de l’equipament militar convencional. Els semiconductors, la intel·ligència artificial i la capacitat tecnològica formen part, va explicar, de l’autonomia estratègica que Europa necessita construir.
Un dels eixos centrals de la sessió va ser la diferència entre el creixement de l’economia en conjunt i la millora de la prosperitat de la població. Giró va advertir que Catalunya ha perdut posicions relatives respecte de la mitjana europea i va contrastar aquesta evolució amb l’etapa en què es reivindicava com un dels quatre motors econòmics d’Europa.
Per il·lustrar-ho, va posar l’accent en la distància entre l’augment acumulat del PIB i l’evolució, molt més limitada, del PIB per habitant durant les darreres dècades. La seva reflexió va ser que l’increment de l’activitat econòmica, quan va acompanyat d’un fort creixement demogràfic, no garanteix per si mateix una millora equivalent de la renda i del nivell de vida.
La qüestió determinant és quina capacitat té l’economia de generar més valor per persona. Giró va defensar que, sense avenços en productivitat i innovació, el creixement difícilment es transforma en salaris més elevats i en més capacitat adquisitiva. En aquest sentit, va qüestionar un model massa dependent d’activitats intensives en mà d’obra de baixa qualificació i remuneració. En referència a l’Informe Fènix, va situar el problema en l’estructura productiva i en els incentius que afavoreixen determinades activitats de poc valor afegit.
Aquesta anàlisi també va incorporar una advertència davant les respostes populistes: atribuir les dificultats econòmiques a la immigració no resol els dèficits del model. Segons va defensar, la resposta ha de passar per elevar la qualitat de l’ocupació, reforçar la qualificació professional i facilitar el desenvolupament d’activitats més productives.
La transformació del model econòmic exigeix, en la visió de Giró, actuar sobre els seus fonaments. L’educació va ocupar un lloc prioritari en aquest diagnòstic. Els resultats de les proves PISA en matemàtiques, ciències i comprensió lectora van servir per plantejar la necessitat de reforçar les competències que sostenen el desenvolupament personal i professional.
Va vincular directament la qualitat educativa amb la capacitat d’un país per formar talent, innovar i generar activitat econòmica de més valor. Una relació que també afecta l’atractiu de Catalunya per als joves i les seves possibilitats de construir-hi un projecte de vida.
Giró va defensar que un territori sense grans recursos naturals ha de concentrar els esforços en els actius de què disposa: les universitats, els centres de recerca, el coneixement científic, el talent i sectors amb capacitats consolidades, com el farmacèutic. Tot i reconèixer la contribució del turisme, va advertir del risc de confiar-hi una part excessiva del futur econòmic. Va reclamar una economia més diversificada, capaç de crear llocs de treball qualificats i ben remunerats.
Pel que fa a la intel·ligència artificial, va apel·lar al realisme. Va qüestionar la formulació d’objectius de lideratge que no vagin acompanyats dels recursos i les condicions necessàries per assolir-los. La seva proposta va ser reforçar les bases del país i orientar les prioritats cap als àmbits en què Catalunya disposa de capacitats efectives.
La conversa també va abordar els reptes de les pimes i la seva contribució a l’activitat exportadora. Giró va defensar la necessitat de facilitar que les empreses guanyin dimensió per poder afrontar inversions que requereixen més recursos i estructura.
La recerca, la innovació, la incorporació de tecnologia i la captació de professionals especialitzats van ser alguns dels àmbits que va relacionar amb aquesta capacitat de creixement. Segons va exposar, una dimensió insuficient pot limitar l’accés de les empreses a projectes que necessiten capital, equips i continuïtat.
En aquest marc, va plantejar la conveniència d’incentivar les fusions entre pimes com una de les vies per reforçar el teixit empresarial. El repte és crear les condicions perquè les empreses puguin créixer, professionalitzar-se i competir amb més solidesa.
Aquesta reflexió va anar acompanyada d’una crida a actuar amb les eines disponibles. Giró va assenyalar els avantatges competitius que concentra Madrid, però va defensar que Catalunya ha de desenvolupar una estratègia pròpia a partir dels seus actius i de la capacitat de decisió que té a l’abast.
El finançament de Catalunya va ser un altre dels grans blocs de la sessió. Giró va descriure l’infrafinançament com un problema estructural que limita la capacitat de donar resposta a les necessitats de la població i d’impulsar les inversions que requereix el país.
Des de la seva experiència al capdavant del Departament d’Economia, va fer referència a la despesa desplaçada, especialment en sanitat i educació, com a expressió de la distància entre les obligacions que assumeix l’Administració i els recursos pressupostaris disponibles. Va defensar que aquest desequilibri no es pot compensar de manera recurrent amb increments d’impostos. En la seva anàlisi, una pressió fiscal més elevada sobre ciutadans i empreses no resol l’arrel del problema i pot restringir la capacitat de consum, inversió i creixement.
Giró va expressar el seu suport a un concert econòmic per a Catalunya que incorpori un pacte de solidaritat. També va vincular les possibilitats d’avançar en aquesta qüestió amb els moments en què els vots dels representants catalans resulten determinants per a la investidura d’un govern espanyol.
La reflexió sobre el finançament va tenir una dimensió social explícita. Va fer referència a les persones que esperen prestacions de dependència o una plaça residencial i va reivindicar la necessitat de preservar els pilars del benestar amb recursos suficients i una gestió efectiva.
Giró va insistir que la competitivitat també depèn de la capacitat de convertir les prioritats compartides en actuacions concretes. En l’àmbit de les infraestructures, va posar l’R3 com a exemple de la necessitat de complementar la reivindicació amb treball tècnic i consens polític. Va destacar la iniciativa impulsada pel doctor Josep Arimany i el valor de reunir coneixement especialitzat, interlocució institucional i suport territorial per avançar. La seva reflexió va ser que la persistència de les demandes necessita anar acompanyada de propostes viables i d’acords que en facilitin l’execució.
En energia, va advertir del retard de Catalunya en el desplegament de les renovables i de les conseqüències que pot tenir mantenir una dependència elevada de la producció exterior. Segons va plantejar, renunciar a desenvolupar capacitat pròpia també comporta haver d’assumir les infraestructures necessàries per transportar l’energia des d’altres territoris.
En referència a la planificació territorial de les renovables, va reclamar un debat capaç de conciliar la protecció del paisatge amb les necessitats energètiques i productives. Va situar aquesta qüestió entre els àmbits que requereixen consensos estables i decisions sostingudes.
Educació, fiscalitat, habitatge, energia i reforma administrativa van confluir en una mateixa demanda: la necessitat d’acords amplis que permetin mantenir les transformacions més enllà d’una legislatura.
Giró va considerar que la fragmentació parlamentària obliga els principals partits a assumir més responsabilitat en la construcció de consensos. Va defensar un horitzó d’uns vuit anys per emprendre reformes profundes i donar-los continuïtat, amb prioritats definides i capacitat d’execució.
També va reclamar que el debat públic incorpori més la veu dels sectors de la societat civil que tenen menys presència en la confrontació quotidiana. Va apel·lar a escoltar les necessitats del país amb realisme i a evitar que les decisions quedin condicionades només per les posicions que generen més soroll.
En aquest punt, va situar la reforma de l’Administració com una peça necessària per millorar el funcionament del país. La resposta als reptes econòmics requereix institucions capaces de facilitar l’activitat, gestionar els recursos i executar les decisions.
La conversa va incloure una reflexió sobre la situació del català i la pèrdua d’ús social de la llengua. Giró va expressar preocupació per la seva presència al carrer i va vincular-ne el futur amb la percepció que sigui una llengua necessària per progressar socialment i professionalment.
Aquesta qüestió es va integrar en una mirada més àmplia sobre l’atractiu i la cohesió de Catalunya. La capacitat d’oferir oportunitats als joves, generar prosperitat i mantenir uns serveis públics de qualitat forma part, en el seu plantejament, de la solidesa del projecte col·lectiu.
Va defensar que Catalunya ha d’atendre les seves necessitats i evitar que els seus reptes quedin relegats dins del debat polític. Una reivindicació que va acompanyar de la necessitat de buscar solucions concretes i viables.
En el tram dedicat a les perspectives econòmiques, Giró va traslladar un missatge de prudència en la gestió de l’endeutament. Va expressar preocupació pel risc de sobreescalfament dels mercats borsaris, la persistència de la inflació i la possibilitat d’un enduriment de les condicions financeres.
Davant d’aquests riscos, va recomanar evitar un apalancament excessiu i valorar la reducció del deute. Es tractava de la seva lectura de l’escenari i d’una crida a preservar la capacitat de resposta davant de possibles tensions.
Per a l’empresa, la reflexió posa el focus en la importància de conèixer l’estructura del deute, els venciments i l’exposició als costos financers. La solidesa del balanç i la disponibilitat de liquiditat condicionen el marge per sostenir l’activitat i afrontar noves inversions.
Giró va recórrer a una referència literària d’Ernest Hemingway per il·lustrar el risc d’ajornar les decisions. A Fiesta, el personatge de Mike Campbell explica que es va arruïnar primer de manera gradual i després de sobte. La imatge va servir per advertir que els desequilibris es poden acumular durant anys abans que les conseqüències es facin plenament visibles.
El missatge final va combinar aquesta advertència amb confiança en la capacitat de Catalunya per redreçar la situació. Giró va defensar que el país disposa de talent, coneixement i teixit empresarial, però necessita decisions, recursos i acords que permetin transformar aquests actius en més prosperitat.
Amb aquesta sessió de Mirades d’economia, Consultoria Bosch reforça el seu compromís d’apropar als empresaris una lectura del context que els ajudi a prendre decisions amb perspectiva. Comprendre els canvis internacionals, valorar els riscos financers i identificar les condicions que afavoreixen la competitivitat forma part de l’acompanyament que necessiten les empreses per planificar el seu futur.