Una empresa pot sancionar un treballador per actuar contra la bona fe contractual, però aquest poder disciplinari té límits especialment rellevants quan la conducta qüestionada està vinculada a l’exercici de funcions de representació dels treballadors.
Així ho posa de manifest la Sentència 744/2026, de 28 de maig, del Tribunal Superior de Justícia de Canàries (rec. 209/2026), que confirma la nul·litat de l’acomiadament d’una educadora que havia estat escollida delegada de personal poc abans de ser acomiadada.
La treballadora era delegada de personal i en un moment va enviar un correu electrònic al responsable de l’Àrea amb un document que plantejava diferents propostes de cara a la futura licitació del servei.
El document abordava qüestions relacionades amb les condicions laborals i el funcionament dels centres: substitucions en cas de baixa, jornades i horaris, vacances, personal de suport, ràtios, subministraments o compliment del conveni col·lectiu, entre altres aspectes. L’objectiu declarat era que aquestes qüestions es tinguessin en compte en els nous plecs de prescripcions tècniques.
Pocs dies després, l’empresa li va obrir un expedient contradictori i, al cap de pocs dies va procedir al seu acomiadament disciplinari per transgressió de la bona fe contractual i abús de confiança.
L’empresa argumentava que la treballadora s’havia extralimitat en les seves funcions representatives en traslladar qüestions internes les quals considerava que perjudicava la seva imatge. El Tribunal, però, rebutja aquest plantejament.
La Sala considera que el correu estava directament relacionat amb les condicions laborals dels treballadors i amb el contingut dels plecs que havien de regular la futura prestació del servei. Per tant, entén que la treballadora actuava en exercici de les seves funcions com a delegada de personal.
A més, el Tribunal aprecia una clara proximitat temporal entre aquesta activitat representativa i la decisió empresarial: el correu es va enviar l’1 de febrer, l’expedient disciplinari es va iniciar el dia 5 i l’acomiadament es va produir el dia 14.
La sentència conclou que l’empresa no va aconseguir neutralitzar els indicis que relacionaven directament l’acomiadament amb l’activitat representativa de la treballadora i confirma la vulneració de la llibertat sindical i de la garantia d’indemnitat.
El cas incorpora un segon element especialment rellevant per a les empreses. L’endemà de l’acomiadament, l’empresa va comunicar a les famílies dels alumnes que la treballadora havia estat acomiadada per haver comès una “infracció molt greu” per transgressió de la bona fe contractual i abús de confiança. També va publicar una comunicació similar dirigida a l’equip del centre.
El Tribunal considera que, per informar de la substitució de l’educadora, era suficient comunicar que havia finalitzat la seva relació laboral. Explicar a tercers que havia estat acomiadada per una infracció molt greu era innecessari i podia afectar negativament la seva reputació.
De fet, la sentència recull que alguns pares van mostrar dubtes i preocupació sobre la conducta de la treballadora i que una família va arribar a canviar el seu fill de centre.
Per aquest motiu, també es confirma la vulneració del dret a l’honor de la treballadora.
El TSJ confirma, per tant, la nul·litat de l’acomiadament, amb l’obligació de readmetre la treballadora i abonar-li els salaris de tramitació. La sentència de primera instància havia fixat, a més, una indemnització de 40.000 euros per danys morals, tenint en compte la vulneració de diversos drets fonamentals.
Aquest és precisament l’únic aspecte substancial que modifica el TSJ. La Sala considera més proporcionada una indemnització de 15.001 euros, tenint en compte, entre altres factors, que no hi havia reiteració en la conducta empresarial, sancions prèvies o requeriments de la Inspecció i que la conducta afectava una sola treballadora. Manté inalterats la resta de pronunciaments.