La Sala Social del Tribunal Suprem, en la Sentència 633/2026, de 7 de juliol, aclareix que no qualsevol canvi que comporti un empitjorament per a una part de la plantilla constitueix necessàriament una modificació substancial de les condicions de treball (MSCT).
La resolució analitza el cas d’una empresa del sector químic que va modificar el sistema de càlcul dels incentius comercials. El nou model introduïa una escala més detallada de trams per calcular la retribució variable. Tot i que alguns treballadors podien percebre imports inferiors en determinades franges d’assoliment dels objectius, el sistema també millorava significativament la remuneració quan els objectius es superaven.
El Tribunal considera que, en aquest cas, la possibilitat de modificar el sistema d’incentius ja estava prevista al Conveni General de la Indústria Química. Per aquest motiu, conclou que aquestes modificacions no s’han d’analitzar d’acord amb l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors, relatiu a les modificacions substancials de les condicions de treball, sinó conforme a la regulació específica del mateix conveni col·lectiu.
Això significa que, quan el conveni estableix expressament el règim de modificació dels incentius, aquest preval sobre el règim general.
La sentència també recorda que el conveni exigeix que els objectius dels sistemes d’incentius siguin:
En conseqüència, les empreses poden revisar els criteris o els paràmetres dels incentius, però no poden configurar un sistema que faci pràcticament impossible obtenir la retribució variable.