La Sala Social del Tribunal Suprem, en la Sentència 442/2026, de 22 d’abril, ha confirmat la validesa d’un sistema d’incentius comercials que reduïa la retribució variable dels treballadors quan es produïen cancel·lacions de productes comercialitzats en exercicis anteriors.
La resolució és especialment rellevant per a empreses que disposen de sistemes de remuneració variable vinculats a vendes, captació de clients o manteniment de contractes, ja que delimita fins a quin punt l’empresa pot incorporar mecanismes correctors en el càlcul dels incentius.
L’empresa havia implantat un sistema de retribució variable per al personal comercial basat en la comercialització de diferents productes i serveis. El model no només tenia en compte les noves vendes realitzades, sinó que també preveia un ajust negatiu quan els clients cancel·laven productes contractats anteriorment.
La representació legal dels treballadors va impugnar el sistema en considerar que generava inseguretat, incertesa i manca de previsibilitat sobre els imports finals que podien percebre els empleats.
Segons aquesta interpretació, els comercials podien veure afectada la seva remuneració per decisions de clients adoptades mesos o fins i tot anys després de la venda inicial.
El Suprem rebutja aquesta argumentació i considera que el sistema és plenament lícit. La sentència destaca que els incentius estaven vinculats al rendiment net real generat per l’activitat comercial i que les cancel·lacions tenen un impacte directe sobre els ingressos efectivament obtinguts per l’empresa.
Per aquest motiu, el Tribunal entén que resulta raonable que el sistema de càlcul tingui en compte tant les vendes efectuades com les possibles baixes o cancel·lacions posteriors.
Segons la resolució, no es tracta d’una penalització arbitrària, sinó d’un mecanisme orientat a mesurar el resultat econòmic real de l’activitat comercial.
Un dels elements determinants per al Tribunal és que les regles de càlcul estaven definides de manera objectiva i eren conegudes pels treballadors abans de generar-se el dret a percebre els incentius.
La sentència posa de manifest que els criteris aplicables eren clars, estables i verificables, de manera que els empleats podien conèixer amb antelació com es calcularia la seva remuneració variable. Precisament aquesta transparència és el que permet descartar que el sistema fos incert, arbitrari o impossible de preveure.