El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la Sentència 6341/2025, aclareix com s’han d’interpretar els permisos de conciliació després de la reforma introduïda pel Reial decret llei 5/2023: el dret existeix per respondre a necessitats reals, no per quedar condicionat a formalismes.
La resolució analitza el permís per força major previst a l’article 37.9 de l’Estatut dels Treballadors i descarta que el seu exercici depengui d’haver iniciat prèviament la jornada laboral. Exigir que el treballador es presenti al centre per “fitxar” abans de poder atendre una emergència familiar que s’ha produït minuts abans d’entrar resultaria, segons el Tribunal, contrari al sentit mateix de la norma. La conciliació no pot convertir-se en una carrera d’obstacles formals quan es tracta d’imprevistos greus i urgents.
La sentència també precisa l’abast del permís retribuït de cinc dies en cas d’hospitalització de familiar. El dret no s’esgota automàticament amb l’alta hospitalària si el pacient necessita repòs domiciliari o cures mèdiques posteriors. El criteri rellevant no és la sortida física de l’hospital, sinó la persistència de la necessitat d’atenció acreditada mèdicament. Allò que es protegeix és la cura efectiva del familiar, no l’estada en un centre sanitari.