Durant anys, dues relacions laborals especials aparentment molt diferents —la del personal de la llar familiar i la dels alts directius— compartien un mateix tret essencial: la possibilitat de desistiment per part de l’ocupador o empresari, amb una indemnització simplificada de 7 dies per any treballat. Aquest mecanisme es basava en un element comú: la confiança extrema que requereix aquest tipus de relació, sigui en l’àmbit familiar o en l’estructura directiva d’una empresa.
Però aquesta assimilació s’ha anat trencant. El Reial decret 1620/2011 va marcar un primer punt d’inflexió: la indemnització per desistiment del personal de la llar familiar va passar de 7 a 12 dies per any, un senyal de canvi en l’enfocament protector del legislador.
Posteriorment, amb el Reial decret llei 16/2022, el canvi va ser més radical: s’intenta eliminar el desistiment com a fórmula lliure d’extinció contractual i es substitueix per un sistema d’extinció causalitzada. És a dir, només es podrà extingir la relació laboral en tres supòsits concrets i justificats, encara que es mantingui la indemnització de 12 dies.
Ara bé, cal matisar: la figura del desistiment no desapareix del tot. Encara és present a l’Exposició de Motius del propi decret i a la Disposició Transitòria 1a, encara que el terme “desistiment” ja no aparegui a l’article 11.
Aquesta evolució normativa sembla orientar-se cap a una “normalització” de la relació laboral del personal de la llar, acostant-la al règim general. Tanmateix, això no reflecteix la realitat material d’aquest tipus de feina.
Confiar l’atenció de persones vulnerables —infants, persones grans o dependents— a un treballador/a requereix una confiança personal i íntima que no té comparació amb altres relacions laborals. Així ho ha reconegut la Sentència del TSJ de Madrid 424/2024, que rebutja la readmissió obligatòria fins i tot en cas d’acomiadament nul: readmetre algú en un entorn domèstic contrari a la voluntat de la família pot vulnerar el dret a la intimitat de l’ocupador.
Amb la reforma, només sobreviu amb claredat la figura del desistiment en la relació d’alta direcció, regulada pel Reial decret 1382/1985. En aquest àmbit, continua vigent la possibilitat d’extingir la relació sense causa específica, abonant una indemnització pactada o la prevista legalment (7 dies per any amb límit de 6 mensualitats).