Les operacions financeres entre socis i les seves societats són habituals en l’àmbit empresarial. No obstant això, la manca de documentació adequada pot comportar conseqüències fiscals significatives, tal com ha destacat recentment l’Audiència Nacional.
En una sentència del 30 de setembre de 2024, l’Audiència Nacional va confirmar una regularització fiscal en què es va determinar que les quantitats aportades per un soci a la seva societat, aparentment com a préstec, eren en realitat una donació. Aquesta decisió es va basar en la manca de documentació que acredités l’existència real del contracte de préstec, considerant-se així una simulació.
Quan una aportació de fons d’un soci a la seva societat no està degudament documentada, les autoritats fiscals poden:
Per evitar aquestes situacions, és fonamental:
1. Formalitzar un contracte de préstec: Redactar un document que especifiqui les condicions de l’operació, com l’import, termini, tipus d’interès i forma de devolució.
2. Registrar l’operació: Presentar el contracte davant l’Oficina Liquidadora de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats mitjançant el model 600, encara que l’operació estigui exempta de tributació.
3. Aplicar un tipus d’interès de mercat: Encara que es pacti un interès zero, fiscalment s’ha de considerar com a mínim l’interès legal dels diners, per evitar ajustos per operacions vinculades.
4. Reflectir l’operació en la comptabilitat: Assegurar que els comptes anuals mostrin fidelment la realitat de l’operació, evitant saldos pendents en comptes com la 551 (Compte corrent amb socis i administradors) al tancament de l’exercici.