El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en sentència de 14 d’abril de 2026, analitza de nou si les mesures previstes a Espanya per prevenir i sancionar l’abús de contractes temporals successius en el sector públic són suficients d’acord amb la Directiva 1999/70/CE i l’Acord Marc sobre el treball de durada determinada.
El TJUE recorda que la figura de l’indefinit no fix no equival a una relació laboral fixa. Encara que permeti mantenir el vincle fins a la cobertura definitiva de la plaça, la relació continua vinculada a un esdeveniment futur: la finalització del procés selectiu.
Per aquest motiu, el Tribunal considera que aquesta figura no elimina completament la situació de precarietat derivada de l’abús de temporalitat.
La sentència insisteix que, quan s’ha produït una utilització abusiva de contractes temporals successius, l’ordenament intern ha de preveure mesures reals per sancionar aquest abús i eliminar-ne les conseqüències.
Això no implica necessàriament transformar automàticament la relació en fixa, especialment en el sector públic, on regeixen els principis d’igualtat, mèrit i capacitat. Però sí exigeix que les mesures alternatives siguin efectives, proporcionades i dissuasòries.
Un dels punts més rellevants és la possible insuficiència de les indemnitzacions taxades. El TJUE assenyala que, si la compensació econòmica és la mesura utilitzada per reparar l’abús, aquesta ha de permetre compensar de manera adequada el perjudici sofert.
Això pot posar en qüestió indemnitzacions sotmeses a límits màxims, com els 20 dies per any amb topall de 12 mensualitats, o fins i tot els 33 dies per any amb topall de 24 mensualitats, quan no permetin reparar íntegrament situacions d’abús prolongades.
La sentència no fixa una indemnització concreta ni resol automàticament tots els supòsits. Correspondrà als tribunals interns valorar si les mesures aplicades en cada cas permeten reparar realment el perjudici, tenint en compte les circumstàncies concretes, la durada de la relació, el nombre de contractes i la situació d’incertesa suportada per la persona treballadora.