Separar activitats, ordenar el patrimoni o evitar que els fills hagin de compartir determinats actius en el futur són decisions habituals quan una família empresària comença a preparar el relleu generacional. Una recent consulta vinculant de la Direcció General de Tributs (V0629-26) analitza fins a quin punt aquests objectius poden contribuir a justificar una reestructuració societària acollida al règim de neutralitat fiscal. La clau no és només com es reorganitza el grup, sinó que existeixi una finalitat empresarial real que pugui acreditar-se.
L’estructura que ha funcionat durant anys en una empresa familiar no necessàriament ha de ser la més adequada quan l’empresa evoluciona. El creixement del negoci, la incorporació de noves activitats, l’acumulació de patrimoni o l’aproximació del relleu generacional poden fer convenient revisar com estan organitzades les societats i els actius de la família empresària.
En aquests casos, una reestructuració societària pot permetre ordenar millor aquesta realitat. Però quan l’operació vol acollir-se al règim fiscal especial de reestructuracions, és important que existeixin motius econòmics vàlids que la justifiquin.
La normativa permet aplicar un règim de neutralitat fiscal a determinades operacions de fusió, escissió, aportació d’actius o bescanvi de valors. Aquest règim permet, en termes generals, diferir la tributació que podria generar la reorganització. L’objectiu és que la fiscalitat no sigui un obstacle quan una empresa necessita modificar la seva estructura per raons empresarials. Però perquè sigui aplicable, l’operació no pot tenir com a principal objectiu el frau o l’evasió fiscal.
La Direcció General de Tributs reconeix que poden existir diferents raons empresarials que justifiquin una reestructuració. Entre elles:
Per tant, la planificació successòria pot ser un dels elements que, juntament amb altres raons organitzatives i empresarials, contribueixin a justificar una reorganització empresarial.
En una empresa familiar, el relleu generacional no és només una qüestió hereditària. Decidir com s’organitzarà la propietat, com es gestionaran les diferents activitats o com s’evitaran situacions de copropietat que puguin dificultar la presa de decisions pot tenir una incidència directa en la continuïtat del projecte empresarial. Per això, anticipar-se i adaptar l’estructura societària abans que es produeixi la successió pot formar part d’una reorganització amb una lògica organitzativa i empresarial més àmplia, sempre que aquesta respongui a necessitats reals de l’empresa.
Ara bé, el relleu generacional, per si sol, no implica que una reestructuració pugui acollir-se automàticament al règim de neutralitat fiscal. Pot contribuir a justificar-la, però cal analitzar el conjunt de motius econòmics i empresarials de l’operació i comprovar que existeix una coherència real entre aquests motius i la reorganització plantejada.
L’Administració tributària pot valorar el conjunt de circumstàncies que envolten la reestructuració per determinar si els objectius manifestats responen realment a la finalitat de l’operació. Això significa que cal que hi hagi coherència entre els motius que justifiquen la reorganització i la realitat empresarial.
No és suficient, per tant, incorporar una llista genèrica de motius econòmics a la documentació de l’operació. Cal que aquests motius existeixin realment i que puguin acreditar-se.
Abans d’abordar una reestructuració, és important analitzar no només l’estalvi o el diferiment fiscal que pot generar, sinó també quin problema empresarial es vol resoldre. Cal valorar, entre altres aspectes, l’estructura actual del grup, les activitats que desenvolupa cada societat, els riscos existents, la composició del patrimoni, la futura incorporació de noves generacions i els objectius de continuïtat de la família empresària.
També és especialment important documentar adequadament els motius de la reorganització, perquè són els que permetran justificar la lògica empresarial de l’operació si posteriorment és objecte de comprovació.